dilluns, 19 de febrer de 2007

Vols...?



Des de fa uns dies, i no sé com m'ha tocat a mi, em dedico a perseguir a gent, demanant-los si volen venir a un lloc. Bé, crec que sí que sé com m'ha tocat a mi:

- Va, que tu coneixes a molta més gent. (Sí, d'acord, però conèixer no significa que em facin cas).
- Va, a tu et faran cas perquè ets una noia. (Sí, d'acord, sóc la única noia, però si fos una altra noia potser sí que me'n farien, però a mi...)
- Va, que segur que tu saps com convèncer-los. (Ah, sí?)

El resultat, fins ara, és que tothom m'ha donat carbasses. Suposo que hauria de dir que tothom ens ha donat carbasses, però com que sóc jo la que ho demano...

En l'última setmana, fins a 10 nois m'han anat dient que no, un darrere l'altre.

- Ho sento, però...
- Em sap greu, però...
- De veritat que em faria il.lusió, però...

Vaja, que jo no és que em dediqui a donar carbasses a la gent, però després d'aquesta setmana, he creat un repertori que seria l'enveja de qualsevol. I és que encara en trauré alguna cosa bona, de tantes carbasses.

La qüestió és que tinc uns quants noms més a la màniga. Altra gent a qui podria demanar si volen venir. Serà perquè hi ha tants de noms que no m'importa que em diguin que no i per això no sóc prou convincent?

La gent de l'"ens", em va suggerir uns quants noms. I aquests noms, a la vegada, al dir-me que no, me n'han suggerit d'altres. Que vaja, em pregunto jo: si els altres em van suggerir noms, per què no els ho demanaven ells mateixos?

La qüestió és que la última persona que m'ha dit que no, m'ha suggerit un nom. D'acord, me n'ha suggerit més d'un, però n'hi havia un (l'últim) que ressaltava sobre els altres. Ja passen, aquestes coses.

Estic convençuda (però de debó), que aquest últim nom també em dirà que no. Visca l'optimisme! No hi ha cap raó per la que m'hagi de dir que sí. Cap ni una. I jo d'ell, també diria que no.

Però la part optimista del meu cap, diu que potser sí que em digui que sí.

El problema és que hi ha unes quantes persones que l'"ens" convidaria abans, i segurament alguna diria que sí abans que li pogués preguntar a l'últim. Però l'"ens" ha passat de tot i ho ha deixat tot en les meves mans. I quan jo he dit que tothom em deia que no, tampoc han fet cap esforç per intentar trobar algú.

I ara em trobo amb el dilema: faig passar aquesta persona per davant de les altres? Total, no hi perdo res. Si em diu que no, ho estarà dient a l'"ens", jo només sóc el missatger. I si em diu que no a mi, total què? Però i si diu que sí i alguna de les persones que en principi haurien d'anar al davant s'enfada? I si diu que sí i l'"ens" s'enfada perquè aquesta persona està agafada amb pinces, perquè gairebé no li tocaria anar-hi? És clar que... me l'ha recomanat una de les primeres opcions de l'"ens". És clar que estava al final de tot de la llista, però... estava a la llista.

Aquest vespre he d'"atacar" a algú altre. Segueixo la llista normal o em salto l'ordre a la torera?

Va, no sé per què m'ho pregunto, si ja sé el que faré...