Malentès

Acabo de buscar al diccionari quin és el plural de malentès, i segueixo amb el dubte de si n'he de dir malsentesos o malentesos, així que ho deixo en singular, i ja està.

Sovint ens preocupem per coses que en realitat no ens haurien de preocupar, i que al final només són un malentès. O un cúmul de despropòsits. O coses que no tenen més importància.

Deixant de banda un fet d'aquells que no puc posar aquí, perquè la meva consciència (i la promesa que em vaig fer un dia) no em deixen, porto algun altre d'aquests malentesos.

Per més que volguem passar desaparcebuts, si veiem que abans algú ens tenia en compte i ara ens ignora... doncs no deixa de saber-nos greu. Ja sigui per un malentès, ja sigui perquè no som prou interessants, ja sigui perquè... per moltes coses. Però no penso seguir per aquest camí, perquè malgrat que digui que ho faig per mi, sé que hi ha gent que llegeix això, i tampoc cal que em dediqui a deixar anar aquestes coses.

El que passa és que el que anava a explicar té relació amb un altre post que no va tenir el més mínim interès. Sé que potser m'equivoco, però sovint "valoro" l'interès dels posts pel número de comentaris, i en aquest cas, l'interès va ser nul. Però com que tampoc ho escric per rebre comentaris (tot i que, no ho negaré, qualsevol comentari, o qualsevol resposta a un comentari, sempre que no estigui feta amb mala llet, fan il.lusió), doncs segueixo amb el tema del post.

Me'n torno a anar de tema. Com tothom es pot imaginar, al final vaig decidir dir-li a aquesta persona, passant per davant d'altres persones. I... i llavors van començar els malentesos: que si la forma de contactar-hi que em van donar no era correcta i vaig haver de perseguir a qui m'havia donat la llista de noms per trobar la forma correcta (i, de pas, així aquesta persona i unes quantes més veien que l'altra persona havia passat per davant d'altres), que llavors la persona en qüestió va ignorar el que jo li vaig dir, després la resta em va seguir dient que no... Vaja, que tot semblava que anés malament, una cosa darrere l'altra.

Però finalment sembla que tot s'ha arreglat. En les últimes hores he resolt com dos o tres malentesos, quan finalment he pogut parlar amb la persona.

Tot i que, al final, després de tots els malentesos, no li he proposat el que li volia proposar.


PD: Sé que el post no té el mínim sentit i és dolentíssim. Però, realment, això no m'importa massa. Jo ja m'entenc, i suposo que això és el que compta. Que la resta de gent m'entengui o no, o no li importi el que dic, ara mateix se me'n refum. I apa, fins dilluns, o dimarts. O dimecres. O fins l'altra setmana.