Hola guapa!

Quan veig a la nineta, normalment no la crido pel nom. Em surt de dintre dir-li "hola guapa". I li diria de totes formes, independentment de si fos guapa o no ho fos. Que ho és molt, de guapa, eh! Però si no ho fos, li diria hola guapa de totes formes.

Quan saludo el meu gos, normalment no el crido pel nom. Em surt de dintre dir-li "hola guapo". Que pobre gos es deu pensar que el seu nom és "guapo", en comptes del nom que li vaig posar. I li diria guapo de totes formes, encara que no ho fos. Però ho és, de guapo, i molt!

D'acord, no tinc cap problema: hi ha gossos que són més macos que d'altres i el meu és d'una d'aquelles races maques. És un labrador, que per qui no sàpiga quina raça és, és de la raça dels gossos de l'anunci de l'Scottex. Jo no el vaig comprar, me'l van regalar, algú que no el volia. Però no deixa de ser molt maco. I sí, jo parlo amb el meu gos. Sé que no m'entèn, però un dia vaig llegir no sé on que els gossos entenien l'entonació amb la que se'ls deien les coses, així que suposo que si li dic "hola guapo", deu entendre que no li dic "marxa d'aquí".

I per què explico això? Doncs perquè jo no estic lliure de culpa, jo també dic "hola guapo" i "hola guapa". El problema està en quan m'ho diuen a mi...

Per què em molesta tant que algú em digui "hola guapa", per saludar-me? Bé, no és que em molesti, és que em posa de mala llet. I no ho entenc. Perquè que et diguin "hola guapa" hauria de ser una cosa bona, no? Aleshores, si és una cosa bona, per què em posa de mala lluna?

Hi ha una persona que em sol dir "hola guapa". La persona em cau bé, i me l'acostumo a trobar sovint. Però és sentir "hola guapa", i s'encèn una alarma al meu cap, com si fos una ambulància, i em poso a la defensiva. Al cap d'una estona, l'alarma desapareix, però durant uns moments, podria saltar i dir qualsevol cosa amb mala llet...

La cosa empitjora quan són persones amb qui no tinc tant de tracte. O fins i tot persones que no saben quina cara faig.

Ahir, algú que no m'ha vist mai (o això em penso), em va saludar "hola guapa". I l'alarma que es va encendre va ser molt més gran que l'ambulància. Deuria ser com una ambulància, els bombers i els mossos tots junts. Vaig fer veure que no me n'havia adonat.

I em vaig preguntar per què això em posa de mala llet. Per què m'he de posar de mala llet perquè em diguin hola guapa? No hauria de ser una cosa bona? Vaig pensar en el meu pare, que sempre diu que sóc una "arisca". Vale, doncs sóc una arisca, com els gats de casa, que no hi ha qui els amanyagui. A la que s'acosta algú a menys de dos metres, surten corrent, no fos cas que els amanyeguessis.

Però el problema, en aquests casos, és que sempre penso el mateix: per què em dius guapa si no saps quina cara faig? I interiorment em dic: "si em veiessis, no em diries guapa", i llavors començo a enfadar-me, perquè resulta que em diuen "hola guapa" com si em diguessin "hola, què tal?", i és clar, com que jo utilitzo l'"hola guapa" per la nineta...

La veritat és que hi penso i somric. No m'ha agradat mai que em diguin "hola guapa". Segurament el meu pare tingui raó. Fa uns 10 anys, algú va descobrir que no m'agradava que em diguessin "hola guapa". No recordo qui va ser. Tinc tres possibilitats, i no sabria dir quina de les tres va ser. Des que ho van descobrir, m'ho van estar dient (i escrivint) dia rere dia, hola rere hora. Al principi em tornaven boja. Després m'hi vaig acostumar. Al final, fins i tot reia quan m'ho deien o en veia algun d'escrit. Però el temps va anar passant, i vaig perdre el costum de sentir l'"hola guapa" de cada dia. Si elles m'ho diuen, no m'enfado. Perquè la cosa encara dura de fa tant de temps. Però... només si m'ho diuen elles. Si m'ho diu algú altre, ja tornen a saltar les alarmes.

Buf, que no m'entenc ni jo mateixa. Gairebé mai entro a xats, però si algun dia algú entra en un xat, li diu "hola guapa" a algú, i ella li contesta de forma borde, aquesta podria ser jo... Bé, em sembla que el pitjor que li he dit a algú és alguna cosa de l'estil de "guapa? Jo, guapa? Què va! Si sóc molt lletja". O alguna cosa de l'estil "va, vés a molestar una altra. Si no tens ni idea de si sóc guapa o no. Podria ser la noia més lletja que coneixes. O podria ser un noi". Però em refereixo que la salutació "hola guapa" no sol ser benvinguda, i pot ser causa de la meva desaparició sobtada.

D'acord, això no està bé, però és que això d'"hola guapa" em fa enfadar. I no sé per què. Si en principi és una cosa bona...