diumenge, 11 de febrer de 2007

Els problemes em persegueixen...

... i jo no sóc prou ràpida.

Si algú es fica en problemes dia sí, dia també, per què serà? Perquè la persona té molt mala sort? O perquè la persona és problemàtica?

Si ningú més té problemes, i sempre que hi ha problemes és la mateixa persona la que hi està pel mig, per què serà? Perquè la persona té molt mala sort? O perquè la persona és problemàtica?

Si a tot arreu hi ha bona harmonia, i quan es veu que hi ha algun "follón", sempre hi ha la mateixa persona pel mig, per què serà? Perquè la persona té molt mala sort? O perquè la persona és problemàtica?

Sempre he pensat que no era una persona problemàtica. Per més que de tant en tant digui "mala puta" per aquí (o més aviat ho escrigui), jo no m'acostumo a barallar amb ningú.

O potser hauria de dir que no m'acostumava a barallar amb ningú?

No crec en la mala sort. Tothom té la sort que es busca, d'una manera o d'una altra. Sí que hi ha cops de bona sort o de mala sort, de tant en tant, però si una cosa es repeteix massa sovint... aleshores és que no és mala sort.

Perquè no pot ser que algú que es troba en problemes massa sovint, només sigui per casualitat.

Ningú té tan mala sort de tenir un imant, que atregui a tots els problemes que l'envolten. I que sempre sigui la mateixa persona, la que atreu els problemes.

M'hauré de començar a plantejar que no és que els problemes em busquin a mi, i no sigui prou ràpida per escapar-me'n. És que jo busco els problemes. Sinó, no hi trobo l'explicació.