Dues opcions

Surto al carrer i miro l'hora. És una mala hora. No és ni prou aviat ni prou tard. Si fossin 10 minuts abans, tindria clar el que he de fer. Si fossin 10 minuts més tard, també.

Faig un repàs ràpid a les dues opcions. Avui no tinc el cotxe a la ciutat, perquè quan m'he aixecat i he anat a marxar, he vist que el cotxe no em portaria enlloc. I, és clar, coses de la gent que viu lluny dels transports públics: o tens cotxe o necessites algú que et porti...

Primera opció:

Camina ràpid.

Més ràpid.

Mira l'hora.

Vés al metro.

Mira l'hora.

Enfada't perquè el metro no arriba a temps.

Puja al metro.

Posa't al vagó més proper a la sortida, al cantó de la porta.

Passa't tot el trajecte mirant el rellotge, com si mirar el rellotge fes que el metro corrés més ràpid.

Arriba a l'estació.

Surt corrent.

Puja corrent les escales mecàniques.

Corre pels passadissos.

Arriba a l'estació de tren.

Mira la via.

Més a prop. Maleeix el no portar les ulleres posades.

Baixa corrents al tren.

Asseu-te amb el temps just, mentre el tren comença a córrer.

Putos deltes.

Sí, sí, senyors de la renfe, que aquests trens poden ser molt còmodes pel que van estar fets, per fer de rodalies, però és que quan portes una hora al tren ja tens el cul quadrat. On són els deltes d'abans?

Ah, sí, i senyors de la renfe: PER QUÈ COLLONS CADA MATÍ HI HA GENT QUE HA D'ANAR DRETA AL TREN? QUE A GIRONA JA HI HA GENT DRETA!!! I estem parlant de dia rere dia. Sí, avui m'ha tocat a mi. Doncs mira que bé. Però... si CADA DIA hi ha gent dreta, no hi hauria d'haver algun vagó més?

Arriba a Girona.

Truca al papa. És clar, com que no tens cotxe...

Diu que el vagi a buscar a la feina.

Arriba a la feina, després de travessar mitja ciutat.

Baralla't amb el cap de seguretat del lloc on treballa, perquè no el vol trucar i no et vol deixar passar.

Truca'l al mòbil.

Sent com sona el telèfon del segurata.

Puja els cinc pisos a peu (com que no hi ha ascensor).

Espera't a que acabi de fer no sé què.

I apa, cap a casa.

Segona opció:

Camina tranquil.lament per la ciutat. Total, et sobraran tres quarts d'hora. Pots anar xino-xano.

Para't a mig camí a comprar llibres (què, sinó?) T'hi pots estar una bona estona, perquè el tren encara trigarà a sortir.

Compra més llibres dels que llegiràs abans de tornar a comprar-ne més. Troba un llibre que fa temps que busques: l'inici d'una pentalogia (existeix, la paraula?) que fa temps que busques, però que no has demanat mai. Perquè no vols començar més sèries de llibres, perquè llavors no les acabes i et queden històries penjades, o perquè quan llegeixes el segon ja no et recordes del primer. Però et pica la curiositat...

Somriu i dóna les gràcies pel llibre que et regalen, que saps que acabarà a la biblioteca del teu pare, perquè... bé, perquè tu tens una pila de llibres molt més interessants per llegir abans que aquest.

Acaba d'anar fins a l'estació xino-xano.

Arriba a l'estació 20 minuts abans de que surti el tren. Asseu-te en una cadira i inspecciona les noves adquisicions.

Torna a casa amb un Catalunya express.

Truca a la mama quan ets a punt d'arribar, que serà ella la que et vingui a buscar.

Espera 20 minuts a la porta de l'estació, perquè ella, com sempre, arriba tard. De mentres, recorda quan estudiaves a Barcelona, arribaves a l'estació i tot quedava ple de gent, que anaven marxant gradualment, mentre tu et quedaves sola. Recorda-ho, perquè avui passa el mateix.

Puja al cotxe de la mama, i cap a casa.