dilluns, 12 de febrer de 2007

El pare, el fill i el burro

Primera escena:

Algú fa una cosa mal feta.

Una persona en queda perjudicada.

Aquesta persona calla al moment, però després ho explica. No fa cap queixa formal.

La gent a qui ho explica la tracta d'idiota, que el que ha de fer és fer una queixa formal.

Ella creu que és idiota, perquè no és el primer cop que li passa.

Sap que la gent es posa amb ella perquè mai diu res.

No vol ser idiota.

No vol tenir problemes.

Però sap que si no diu res, els problemes vindran, un rere l'altre, perquè tothom s'aprofitarà d'ella.

Segona escena:

Algú fa una cosa mal feta.

Una persona en queda perjudicada.

Aquesta persona fa una queixa formal.

La persona que ha fet la cosa mal feta l'insulta de totes les maneres possibles.

La mateixa gent que a la primera escena la va tractar d'idiota, la tracta de mala puta (i d'aquí cap amunt).

Ella es sent una mala puta.

I tothom li gira la cara.

Pensa que no s'hauria d'haver queixat. Però sap que si no s'hagués queixat, pensaria (i tothom li diria el mateix) que s'hauria d'haver queixat.


Rellegeix la primera frase de cada escena.

I no ho entèn.

Si l'algú no és ella, per què tots els problemes i dubtes són per ella?