dimarts, 28 de novembre de 2006

Tres objectes que no necessito

Ahir (o era abans d'ahir?) en pere proposava una espècie de meme, on demanava tres objectes que no necessitem i que ens comprarem aquestes festes.

Al principi jo vaig pensar que no em compro coses que no necessito. Més que res, perquè com que no vaig gairebé mai a comprar, és difícil que em compri coses que no necessito. I, ja de pas, també és difícil que em compri coses que necessito.

Però hi he estat pensant, i estic segura que em compraré com a mínim tres coses que no necessito.

Sé que un dia, quan passi per davant d'una determinada botiga de joguines, em pararé i tornaré a casa carregada de paquets. Els meus regals per tota la colla de nens que m'envolten. M'encanta fer-los regals.

Quan arribi a casa, la meva mare em veurà, i es recordarà que també ha de comprar coses pels nens. Així que em preguntarà quin dia la puc acompanyar a comprar.

Aquell dia sortirem de casa en direcció a la botiga de joguines que més li agrada a ma mare. Però pel camí, ens pararem a les parades del pont de Pedra:

- Ja que som aquí, per què no m'ajudes a escollir alguna cosa per no sé qui, que m'ha tocat a l'amic invisible?

I, és clar, anirem a les paradetes. I no ho podré evitar. Començaré a mirar, i em compraré unes arracades o un anell. Unes arrecades o un anell que no necessito per res, que a casa en tinc per donar i per vendre. I unes arracades o un anell que no necessito, perquè igualment, sempre vaig amb el mateix. Sempre em fa mandra triar, així que sempre em poso les mateixes arrecades i els mateixos anells. Un dia en trio, i m'ho poso durant un parell de mesos seguits, sempre el mateix. Així que no en necessito més, perquè com que sempre em poso el mateix, i ja tinc prou varietat, no cal tenir-ne més.

Després del pont de Pedra, passarem per davant d'una llibreria. Jo em miraré l'aparador, com qui no vol la cosa. Mai hi ha res que m'interessi, a l'aparador, però això tant s'hi val. Ma mare s'apiadarà de mi, i entrarem a la llibreria, on segurament compraré algun llibre (més d'un) que no necessito. Algun llibre que fins aquell moment no sabia que existís, però que, a més, segurament trigaré més d'un any a llegir-me. Hi ha cua, i entre els llibres de la biblioteca i els de casa, el temps d'espera per llegir un llibre ha de ser bastant alt, a casa meva. Però, tot i així, me'ls compraré.

Finalment arribarem a la botiga de joguines. Començarem a mirar. I jo... jo m'enamoraré d'un puzzle en tres dimensions. O d'un puzzle de no sé quantes mil peces. O d'un joc d'arjeu. O alguna cosa similar. I aquests jocs tampoc els necessito. A casa en tinc molts. Alguns encara per resoldre, altres que ja no recordo com es resolen. Puzzles per fer. Puzzles a mig fer. No, definitivament no els necessito. I, segurament, tampoc els faré servir en, posem-hi, un parell de mesos després de comprar-los.

Així que, en total, segur que em compraré com a mínim 3 coses que no necessito per res. Però, comptant amb què ma mare, previsora ella, farà que ho emboliquin i que algú m'ho regali, doncs encara hi sortiré guanyant. Perquè sí, no necessito per res les arrecades o l'anell, ni els llibres, ni els jocs. Però és que encara necessito menys... un estoig de maquillatge (jo no el faig servir per res) o les arrecades d'animalons que cada any em regala la mateixa persona (i que no sé pas per què continua fent-ho, si mai me les poso!).