Miratges i oasis

Un dia penses en la realitat. O en el que tu creus que és realitat. O en alguna cosa per l'estil. I arribes a la conclusió que t'equivoques. Que el que penses que és real, només és un miratge. I penses que d'acord, que tens raó, que no has de creure més en els miratges. I te'n vas a dormir ben convençuda.

Al dia següent, com qui no vol la cosa, parles amb algú. Tu tens els teus esquemes, i t'imagines com són les coses, o com han sigut. No ets cap detectiu, però sovint les encertes. Només cal observar i pensar sobre el que s'ha observat, mentre la resta de la gent parla o fa altres coses. O sigui, la meva especialitat. Així que tens una idea al cap del que és la realitat.

Però la conversa et sorprèn. Moltíssim. Perquè això no t'ho esperaves. Perquè el que acabes de saber xoca frontalment amb la realitat que tu el dia anterior havies dit que era un miratge. I el miratge es converteix en... un oasi?

I ho consultes amb el coixí. Vas a dormir, per segon dia consecutiu, pensant en el tema: el primer dia pensant que busques un oasi on només hi ha miratges, i el segon dia pensant que, amb una mica de sort, els miratges es poden convertir en oasis.

I al tercer dia t'aixeques somrient. Pensant en miratges i oasis. I t'adones que tant li fa que pensis o que deixis de pensar: no en tens ni punyetera idea. No saps si hi ha miratges. No saps si hi ha oasis. No saps si el que et penses que són oasis en realitat són miratges. Ni si el que et penses que són miratges són oasis.

I el tercer dia, d'aquí a una estona, te n'aniràs a dormir pensant en quin sentit té tot plegat. Pensant que tant li fa. Pensant que algun dia, potser, trobaràs la solució. Però, és clar, si camines pel desert i busques oasis, només sabràs si hi ha realment oasis si en trobes un. Si no en trobes, mai podràs dir que no n'hi ha, només que no els has sabut trobar. I, per tant, mentre no trobis oasis, saps que en continuaràs buscant. Per més que et vagis trobant miratges pel camí. O potser no. De totes formes, tampoc tens la resposta.