dilluns, 13 de novembre de 2006

La Heidi i el meu gos

Recordo que quan era petita mirava la Heidi. Ens sèiem amb ma mare al sofà, i ens posàvem a mirar la Heidi. En castellà, està clar. En aquella època només es podia mirar la Heidi (i qualsevol altra cosa) en castellà.

De la Heidi recordo moltes coses, malgrat que fa més de 20 anys que no n'he vist cap capítol. Aquell gronxador que hi havia al principi de tot, que era tan gran que arribava fins als núvols... La "señorita Rottenmayer" (o com s'escrigui, no tinc ganes de buscar-ho) cridant "Adelaida!" El Pedro amb una herba a la boca, estirat per les muntanyes mentre les cabretes van pastant. La Clara amb la cadira de rodes pel mig de les muntanyes...

Però hi ha dues coses que em recorden el meu gos. O que el meu gos me les fa recordar. La primera, en Niebla. Era un gos o una gossa? Perquè jo juraria que era un gos, però dient-se Niebla... I, per cert, si algú ho ha vist en català, com li diuen? En fi, que recordo el gos dormint tot el dia... però menjant mosques. Sí, sí, menjant mosques. Sempre em va fer molta gràcia. Un gos que no s'immutava per res, però a la que apareixia un insecte, queixalava l'aire i l'insecte desapareixia. El meu gos fa el mateix, tot i que no és tan tranquil com en Niebla. A la que apareix un insecte, de cop veus un moviment ràpid... i pam! Ja no hi ha insecte.

I la segona? Doncs les cabres de la Heidi. Bé, suposo que hauria de dir les cabres d'en Pedro. Quan s'acabava el capítol sortien les cabres fent uns bots de com a mínim dos metres. I per què em recorda això el meu gos? Doncs perquè el meu gos bota igual! Bé, no fa salts de dos metres, però quan està molt content es posa a botar. I ho fa exactament com recordo les cabres de la Heidi. La veritat és que fa molta gràcia.

Però no em feu cas. Amb els anys que fa que no veig un episodi de la Heidi, segur que ni en Niebla menjava insectes ni les cabres saltaven com el meu gos.