diumenge, 19 de novembre de 2006

Em pots recomanar...?

És la meva especialitat. Bé, de fet no és que sigui la meva especialitat, perquè no en sé massa, però tothom es pensa que és la meva especialitat. I això és horrible, quan tothom es pensa que tu saps una cosa i tu ets conscient que no la saps. Perquè et venen preguntant sobre allò i tu... no saps què dir.

Fa uns mesos, un dia jo em vaig comprar un parell de llibres. Vaig veure'n el títol, els vaig fullejar, i vaig pensar que podrien estar bé. Encara m'hi he de posar, perquè aquell dia no només em vaig comprar aquells dos llibres, sinó que me'n vaig comprar cinc, i he començat atacant els altres. Algun dia començaré a atacar aquests dos llibres, però prefereixo tenir els altres una mica més avançats, perquè si n'estudio 5 a la vegada, al final em faré un bon embolic.

La meva sorpresa va ser quan, anant jo tota orgullosa amb els meus llibres, algú em va dir que una altra persona s'havia comprat aquells dos llibres. Ah, sí? Vaig pensar. Doncs si se'ls ha comprat tal persona, segur que he encertat en l'elecció. La meva sorpresa va ser encara més gran quan qui em va dir que se'ls havia comprat em va sortir amb:

- Sí, és que ha vist que tu els havies comprat, i m'ha dit que si te'ls havies comprat tu, havien de ser bons, que ell també els volia comprar.

No sé per què, em vaig recordar d'un acudit sobre hiverns freds i indis...

Aquell dia, algú em va preguntar pels llibres, i vaig dir que en tenia un munt. I un munt vol dir un munt. No tants com voldria, perquè els llibres dels que estic parlant són cars, i sovint, quan vull consultar algun tema, em falten llibres. Però hi ha el que hi ha, i tinc els llibres que tinc. Passen de la trentena, segur, però no crec que la passin de massa.

Avui, algú ha aparegut del no res. No tenia ni idea de qui era. Ja sóc una mica despistada, jo... Però si no em sonava, és que no hi havia parlat mai. O potser sí, jo què sé. Em ve i em demana consell. Em diu que si li puc recomanar un llibre que parli d'aquest tema (el tema que tothom es pensa que és la meva especialitat) i que tingui tal característica i tal altra. I jo em quedo en blanc. Llibre? Així? Ni idea.

I aleshores se m'acudeix. Veig el llibre. Un llibre molt maco. La portada verda. Fins i tot veig el dibuix que hi ha. Però no li puc dir ni el títol, ni l'autor. I és una pena, perquè és exactament el que aquesta persona està buscant.

Arribo a casa, vaig a l'estanteria i em trobo el llibre. En veig el títol i l'autor. Però ara ja és massa tard.