És una llibreta d'aquestes petites, que els fulls són de tamany aproximadament la meitat d'un DIN-A4. Pel lloc on estava, un lloc privilegiat a dins de l'armari, tota ben posada, fins i tot abans d'obrir-la i mirar què hi havia a dintre, ja vaig saber que havia de ser una llibreta especial.
I la vaig obrir. A la primera pàgina, un text en verd, que posava que era de l'Isaac Asimov. De qui, sinó, podria ser? Vaig girar la pàgina i vaig trobar-hi un món nou. Un món ple de colors. Cada pàgina està escrita d'un color, i coneixent-me, el color està relacionat amb el contingut. O, com a mínim, els colors estan posats seguint una successió que cert dia jo em vaig inventar.
Què hi ha a la llibreta? Doncs coses molt interessants. La llàstima és que només hi ha 9 pàgines escrites.
No recordo exactament quan vaig començar a escriure la llibreta. En tinc una idea vaga. Per les coses que hi ha escrites, i per com estan escrites, crec que són de la segona meitat dels anys 90. Una època en la que llegia molt, sobretot coses interessants (almenys per mi), però que encara no coneixia internet i no sabia que aquestes coses es podien publicar. Ara ho publicaria a internet, perquè tothom ho pogués trobar. En aquella època, ho vaig escriure en una llibreta, esperant que algun dia jo ho trobés i tot el que hi vaig escriure em tornés a fascinar com ho va fer el primer cop que ho vaig veure.
Crec que la llibreta tindrà continuitat. Primer he de descobrir això dels colors, quin criteri feia servir. I suposo que ja em costarà, que a vegades el meu cervell s'inventa unes històries... I llavors, doncs a seguir omplint la llibreta amb coses interessants, coses curioses. Perquè sí, ho puc publicar a internet i allà es quedarà perquè tothom qui vulgui ho pugui veure. Però també necessito fullejar algun dia la llibreta i tornar a veure tot allò que un dia em va fascinar. Perquè a la llibreta no hi han coses banals, sinó coses que em fascinen. Coses que acabo de tornar a veure i m'han agradat, suposo, com el primer dia que les vaig veure.
I és que no sé on vaig trobar el text de l'Asimov. Ni tan sols sé per què el vaig copiar on el vaig copiar. Però ara, i després de llegir-lo, sé que no hauria trobat cap text més apropiat per posar a la primera pàgina d'aquesta llibreta. De LA meva llibreta.
S'ha calculat que, al llarg de la seva existència, un ésser humà pot arribar a rebre més de cent milions de dades d'informació. Alguns creuen que aquest total és encara més elevat.
Precisament aquest excés de capacitat és la causa que ens ataqui una malaltia súmament dolorosa: l'avorriment. Un ésser humà col.locat en una situació en què té oportunitat d'utilitzar el seu cervell només per a una mínima supervivència, experimenta gradualment una diversitat de símptomes desagradables i pot arribar fins i tot a una greu desorganització mental.
Per tant, allò que realment importa és que l'ésser humà senti una curiositat dominant i intensa.
Imatge gentilesa de la
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada