diumenge, 26 de novembre de 2006

Curiositats, gats, i altres espècies

Diuen que la curiositat va matar al gat...

També diuen que jo, de petita, era la nena dels gats. Els gats em buscaven i jo els buscava a ells.

També diuen que jugant amb els meus cognoms...

No sé si tinc curiositat, si sóc xafardera de mena o què. Però, quan alguna cosa m'interessa o em crida l'atenció, sóc capaç de buscar fins i tot a sota les pedres. I es troben coses, moltes coses.

El problema és que també es troben contradiccions.

I qui diu contradiccions, diu mentides.

Com si jo no hagués dit mai una mentida, és clar. Que aquí, el que sigui innocent...

El problema és que, rebuscant per sota les pedres, es troba informació.

Massa informació.

Més de la que hauria de saber.

Ja passa, de tant en tant.

I llavors et trobes en una situació en la que algú t'explica una cosa. I... i què? Doncs que hi ha dues possibilitats: o ja la saps o saps que t'està dient una mentida.

I quina cara fas?

Com es fa cara de "ah, sí, no ho sabia!" quan en realitat ja ho saps...

Però, el més important, com es fa cara de "ah, sí?" quan en realitat s'hauria de fer cara de "m'estàs dient una mentida que no et creus ni tu".

No sé si la curiositat va matar al gat. Però a mi, de vegades, em fa més mal que bé.