L'un i l'altre (III)

L'un i l'altre (I)

L'un i l'altre (II)

Segueix l'altre

Va caminant per la ciutat. No sap com, però es troba davant del bar. Pensa que és el subconscient, que a vegades té aquestes coses. No pot evitar mirar dintre, al bar.

I veu com la persona espera, mirant a la porta. Es sent malament. Perquè l'ha estat enganyant. Es pensava que sabia qui era, però sembla que no. Es sent tan malament, que entra dins del bar...

Veu la seva cara de pànic i encara es sent pitjor. Primer, perquè s'adona que en realitat l'altre no té la més mínima idea de qui és la persona amb qui està parlant. I segon, perquè ara sí que patirà de debó. Perquè es para, s'asseu a la mateixa taula i comença a veure com mira amb pànic la porta.

Passen una bona estona parlant. No es pot creure que a l'altre no se li hagi passat pel cap, en les últimes setmanes, que aquella persona del meetic podia ser aquella persona que es trobava un parell de cops per setmana. Li volia dir, però no sabia com s'ho prendria. I, de mentres, l'altre va mirant a la porta i veu com pateix.

De cop, però, veu una espurna als seus ulls.

- No pot ser!

I aleshores tanca els ulls. Ara ja no fa falta que li digui.