Em coneix?

Arribo al lloc on he quedat. De cop, un home d'uns 40 o 50 anys se'm queda mirant, tot sorprès. Jo no el conec de res, la seva cara no em sona de res. Però alguna cosa em diu que ell sí que em coneix. Li dic hola, em diu hola, però com que no em diu res més, jo vaig a la meva.

Una estona més tard, quan ja sóc on he de ser, entra un noi.

- Aquell home d'allà fora diu que et coneix.

Ah, veus? No, si ja deia jo...

- Diu que es recorda de tu, de quan eres petita.

Ah, sí? Pel gest que fa quan diu "petita", dedueixo que parla de fa uns 15 o 20 anys. Si ara em coneix, és que no he canviat gaire, cosa que no sé si és bona o és dolenta...

- Bé, de fet diu que es recorda del teu pare...

Ei, un moment! Que es recorda del meu pare? M'assalten unes quantes preguntes: es recorda de mi i que sempre anava amb el meu pare? Es recorda del meu pare i com que jo me li assemblo tant ha deduit que jo sóc aquella nena petita? Una barreja de les dues? Al veure'm ha pensat que potser jo era aquella nena i ha preguntat?

Em quedo amb les ganes de sortir i preguntar-li. Però ara ja no puc sortir.