dilluns, 27 de novembre de 2006

Per primera vegada

Nervis. Molts nervis. Bé, de fet jo sóc tan nerviosa, que els nervis m'ataquen dia rere dia.

Dies i dies preparant-ho, perquè tot surti bé, perquè no hi hagi cap problema. Perquè, malgrat els nervis, estigui tot tan preparat, que un petit error no s'arribi a notar.

Unes hores abans, el cap no està on ha d'estar. I fas errors tontos. Perquè, encara que no en siguis conscient, en realitat els nervis se't mengen per dins i no saps on tens el cap.

Uns minuts abans està tot preparat. Ja ho tens tot, i en breus minuts... tot començarà. No saps si ho faràs bé o malament. És la primera vegada i no saps com ho has de fer.

Ja estàs a punt quan... reps una notícia.

Dies i dies preparant-ho tot, perquè tot surti bé, i un parell de minuts abans, un imprevist.

Merda.

I ja res no és com havia de ser. Saps que aniràs allà i serà tot un desgavell.

Tu que ho havies preparat tot amb tanta cura... i causes alienes a tu fan que tot se'n vagi per la borda. I havia de ser just en aquell moment! Un minut més tard i no haguessis sabut què passava. Deu minuts abans i haguessis pogut demanar ajuda, recórrer a algú, inventar-te alguna cosa.

Però no. Com sempre, aquestes coses passen en el moment just. Perquè Murphy ens persegueix a tots d'una forma o una altra.

I, en aquests moments, els nervis ja se't mengen per dintre. No és només la primera vegada, sinó que a sobre serà un desastre.

I comença essent un desastre. Per aquestes causes alienes a tu.

Comences, i tens la impressió que tot és un desastre. No saps pas com arreglar-ho.

Fins que portes la situació al teu terreny. Que sí, que és el primer cop, però que ja has fet coses semblants. O, com a mínim, te'n convences.

Mica en mica, mentre portes la situació al teu terreny, vas agafant confiança. No massa, però una mica.

I s'acaba la primera vegada. El proper cop ho faràs millor. Això segur.

Arribes a casa i t'adones que estàs morta de cansanci. No per l'esforç, sinó pels nervis. Pels nervis passats, que un cop se n'han anat, et deixen gairebé sense forces.

Però somrius. Demà més. I demà... demà segur que comences ja amb confiança. Perquè sempre tens el mateix problema: els nervis et maten, i la falta de confiança fa la resta. Però ara ja està. Ara ja no serà més la primera vegada.