El meme del 7...

M'ha arribat el meme del 7, que no té massa sentit, però... 7 són els dies de la setmana, no? Així que... 7 coses que faig que no tenen massa sentit (o sí que en tenen, dins el seu context). Una per cada dia de la setmana.

Els dilluns m'enfango les sabates.

Els dimarts em reuneixo amb un grup de dones grans, amb edat de ser les meves mares, o potser àvies.

Els dimecres em converteixo en un personatge de dibuixos animats.

Els dijous surto aviat de la feina, però arribo tard a casa.

Els divendres lluito amb espases làser.

Els dissabtes em dedico a esperrucar un nen pre-adolescent (o potser ja adolescent).

I els diumenges em converteixo en la jefa d'un conjunt de gent.

Tot veritat. Ho prometo :-)

Meme dels sentits

La Jo Mateixa em passa el meme dels sentits. Però, per no fer un meme convencional, les preguntes les contestaran tres persones: la Llum (el burro al davant), la Maia (ella sí que en sap) i una segona Llum, que té el cap en una altra banda (que, en aquests moments, voldria tenir una màquina per avançar unes horetes en el temps). Per descomptat, no en aquest ordre, i no sempre en el mateix ordre :-)

1.- Que t’agrada contemplar?

• Un cel serè i ben estrellat, de nit, quan no hi ha Lluna, mirant cap al nord. Si hi ha Lluna, m'agrada contemplar la Lluna. I si el cel no està serè, també m'agrada mirar els núvols. Tot el que sigui mirar lluny, fora de la Terra, cap allà on els somnis es fan realitat.
  
• Uns ulls amb un somriure sincer.
  
• Un nen petit quan dorm.
  

2.- Que no pots deixat de tocar?

• El nasset de la Nineta amb la punta del dit índex. És tan tou!!!
  
• Les bombolles de l'embolcall de les coses que es poden trencar (que si algú no ho ha entès amb això, no sé com explicar-ho). No puc deixar d'explotar-les.
  
• Un dels anells que porto, quan estic nerviosa o avorrida.
  

3.- Quina olor et torna boja?

Canvio la pregunta, i passo a olors que m'agradin. Perquè és el meu meme i estic a casa meva :-)

• L'olor que fa la casa quan obro la porta i ma mare ha fet una coca. Només d'obrir la porta es sent una olor que...
  
• L'olor de la terra mullada, quan ha acabat de ploure, especialment al mig del bosc.
  
• L'absència d'olors.
  

Sóc jo que estic fatal o això comença a semblar un anunci de compreses?


4.- Quina cosa t’agrada que et diguin?

També la canvio, per un: què t'agrada escoltar?

• El silenci.
  
• Els crits de nens petits quan juguen.
  
• I, faltaria més:
  
  

5.- Que t’agrada mossegar?

• Una poma verda verda (un dels dos verdes fa referència al color, i l'altre, a l'estat de maduresa).
  
• Els dits de la Llum!!!
  
• El llavi inferior.
  

Però amb els sentits es poden fer moltes més coses, i hi ha coses que no es poden percebre amb els sentits. Em quedo amb tres cosetes més, que també m'agraden, i que no he sabut massa on posar-les.

• El somriure que se't queda a la cara quan, després de passar-te una bona estona jugant a cuinetes amb la Nineta, et trobes el dia següent, a davant de casa, un plat de joguina, amb una cassola de joguina, i a dintre un munt de coses: els trossos de fulla que deies que eren patates, les fulles seques que eren pernils, les pedretes que eren ous ferrats. Tot plegat. I sí, em cansaria de mirar-ho. Però fa moltíssima il.lusió!
  
• Aquella sensació que no es pot explicar, quan la panxa fa unes coses que no sabries explicar, i els dits et tremolen lleugerament, però sense arribar a molestar. La sensació que no menjaries per res del món. Però per res! Que, tot i ser agradable, no sabria a quin dels sentits posar-la. Però si la sento, és que ve d'algun sentit, no?
  
• I, finalment, una cosa que també m'agrada escoltar, però és que ja em passava de les tres...: el so de la pluja. Estar a casa i sentir com plou a fora, a bots i barrals. Immillorable!
  

I, finalment, per primera vegada en molt de temps, passo el meme. A tres persones, com no. A qui?

A la Tirai, perquè fa molt que no la veig fer un meme ;-)

A la Laia, perquè estic segura que hi farà sortir dofins :-)

I a en Dan, perquè algú més li passarà (si no li han passat ja) i tinc curiositat per saber si el farà :-P

Premi blog solidari

Ahir arribo a casa i resulta que veig que, en un mateix dia, dues persones m'han donat el premi blog solidari. Primer, l'iruNa. I després, l'hypatia.

El text del premi diu el següent:

Es tracta de distingir set blocaires que compartisquen idees i opinions, o que simplement mostren el que saben i ho facen d'una forma totalment altruista, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir. És una cadena: cal enviar un correu als nous blocs distingits i aquests, a la vegada, han de continuar la cadena amb set blocs més, i així successivament.

Em sorprèn el premi, perquè el blog em sembla que és més solidari amb mi que amb la resta de la gent. Jo escric perquè em va bé, i no em sento solidària escrivint aquest blog.

He intentat tirar enrere en la cadena, però m'he perdut de seguida i no he sabut arribar a un bon principi :-( Però bé, com sempre jo del meme en faré el que en vulgui.

L'hauria de passar a set persones, i donar set premis, però... és que qui va fer això no ha sentit mai a parlar del creixement exponencial? Primera iteració: set persones tenen el meme. Segona iteració (i comptant que no es repeteixi ningú): 49 persones el tenen de nou, més les 7 primeres, 56 persones. Tercera iteració: per més que hagi crescut la blogosfera, ja tothom hi ha passat!

Així que jo també dóno el premi. Però no ho faré a 7 persones. Ho faré només a una. A una persona que ens explica les seves idees, i ens dóna la opinió que té de les coses que l'envolten. A més, aquesta persona de tant en tant (un de tant en tant bastant seguit) ens explica coses que sap, que ha estudiat, que ha après o que ha trobat, i que són molt interessants (i que, la majoria de cops, almenys a mi m'ensenyen coses que no sé). I ho fa de forma altruista.

Per si hi havia algun dubte, aquesta persona és la Laia. Per tu és aquest premi! I no cal que l'enviis a set persones, si no vols, que tampoc és necessari col.lapsar la blogosfera!

El meme del vuit

Les noies de Gossades em passen aquest meme del vuit, on representa que he d'explicar vuit coses que no sapigueu de mi. I, coi, amb els rotllos que foto, com puc explicar vuit coses que no sapigueu de mi? Que sí, que hi ha moltes coses que no sabeu de mi, però aquestes no les explicaré pas. I, de totes formes, crec que en sabeu més de les que no en sabeu.

1. No m'agrada el número vuit. Per què? No en tinc ni idea. Però m'agraden els números, i tots tenen algun que altre significat. Però el vuit... El vuit no m'agrada. El meu número preferit tota la vida ha sigut el... va, a veure si algú ho endevina :-) Donaré la solució quan el post s'hagi mort i vegi que ningú més vol participar. Ai, no havia d'explicar coses que no sabéssiu, en comptes de proposar algun enigma?

2. M'agraden les maduixes, però soles. Com a molt, amb suc de llimona. No m'agrada la nata (i podria començar a escriure tot de coses dolces que en principi agraden a tothom i que a mi no m'agraden, però no ho faré). Però, encara que m'agradin les maduixes, no m'agrada res de maduixa. Sóc incapaç de menjar-me un iogurt, un caramel, un gelat... res que tingui gust de maduixa!

3. Venint de Gossades, m'he passat una bona estona buscant com posar aquell calendari tan maco que tenen a la dreta, però no he trobat com fer-ho fàcilment al blogger. O com posar els posts i un "segueix", que no sé si faria, però que sempre em criden l'atenció i sempre vull saber com fer aquestes tonteries.

4. En general, sóc una persona que sé molt poques coses. Des de darrere la pantalla, puc escriure moltes coses com si les sabés, perquè el senyor google m'informa. Però en realitat, i mirant el post d'ahir, per exemple jo no sé de memòria quan va entrar en Saruman a la Comarca. Sé que aviat serà l'aniversari d'en Frodo i en Bilbo, i el meu calendari m'avisarà, però res més. I allò de la nova de Cygnus? També ho vaig trobar per casualitat.

5. Hi ha 3 coses de la meva vida, que per mi són força importants, almenys actualment, que no sortiran mai en aquest blog. Com a mínim directament. I que si surten, sortiran amagades dintre d'un ambient de misteri, i que només si algú sap de què van, sabrà exactament de què parlo.

6. Llegeixo més d'un blog des de l'anonimat. Mai hi deixo cap comentari, però en llegeixo tots els posts. Les raons són diverses, i podria trobar 3 blogs diferents d'aquest estil, amb 3 raons diferents per llegir i no deixar comentaris. I sé que potser en algun cas m'equivoco, però... és el que faig.

7. Em vaig aprendre primer la lletra de l'himne d'una altra comunitat autònoma abans que Els Segadors. La meva família d'allà me'l va fer aprendre, però quan vaig tenir mitjanament ús de raó, vaig aprendre'm els Segadors, ajudada de ma mare, que va estar ben contenta.

8. El meu nom és sagrat. Jo em dic com em dic, i punt. No m'agrada que l'escurcin, que el diguin en diminutiu o que li canviin alguna lletra. El meu nom és el meu nom, tal com és, i ningú me l'ha de canviar. Si algú me'l canvia, em mosquejo, i encara que sàpiga que em criden a mi, sóc capaç de no contestar, com si no m'adonés que em cridaven a mi. I si contesto, puc contestar de molt mala llet, sense cap motiu aparent, només perquè m'han canviat el nom, i qui m'ha cridat no sap per què estic de mal humor. Aquests dies ho he passat una mica malament, perquè no m'agrada com els americans pronuncien el meu nom. La majoria de noms m'agraden com sonen en anglès, però el meu, definitivament, no. Per sort, ja torno a sentir el meu nom a la catalana (a la castellana també em costa, però m'hi he hagut d'acostumar per força).

Hauria de passar el meme a vuit persones. Però ja he dit que no m'agrada el vuit. I com que sempre passo de memes i la majoria de la gent a qui jo li pugui passar ja li han passat... doncs el de sempre: si algú té ganes de fer-lo i encara no l'ha fet, que el faci!

5 veritats i 5 mentides

Per aquí i per allà veig un meme en el que has de dir 5 veritats i 5 mentides sobre tu. I m'ha fet gràcia.

Avui vaig directament al gra, a posar les veritats i mentides. Només avisar que ho sento, però que m'ha quedat una mica repel.lent. Jo no sóc així de repel.lent... o sí...

Ah! I no penso dir quines són veritat i quines mentida, només diré que hi ha 5 veritats i 5 mentides, i que estic segura que les mentides no colen... però després de llegir-ne d'altra gent i veure que anava perdudíssima, doncs vés a saber! Potser fins i tot colen i tot, les mentides!

1. Una de les persones a qui entreno ha guanyat un campionat de Catalunya.
   
2. He sigut campiona en més de 20 competicions oficials.
   
3. He participat en un mundial.
   
4. Vaig passar la primera fase d'unes olimpiades d'aquestes que es feien pels alumnes de COU, i que diria que vaig participar a les fases prèvies de totes tres.
   
5. Sóc la única persona de menys de 50 anys que ha fet el pregó de la festa major d'un poble en els últims 20 anys.
   
6. Em van fer un test per calcular el quocient intel.lectual fa un temps i va donar que tenia 121.
   
7. Tinc un vincle familiar (no massa llunyà) amb la família reial espanyola.
   
8. Vaig anar a un institut on hi havia vuit línies, i les classes eren de 40 (no com ara). El dia que van sortir les notes de la selectivitat, jo tenia la nota per entrar a la universitat més alta de tot l'institut.
   
9. He sigut sots-campiona d'Espanya.
   
10. Mai he suspès un examen, comptant tots els exàmens de tot tipus que he fet.
    

Meme literari

Encara estic molt cansada. La veritat és que l'edat no perdona, i hagués necessitat un dia o dos per recuperar-me del pont. Però no, avui començava a treballar a les 8 i acabava a les 9 (i prometo que he treballat més d'una hora!)

D'aquest pont n'he tret dues lliçons, dues coses que he de millorar. Sempre va bé aprendre coses. Una de les coses que he après és que necessito tenir una millor forma física, que no em puc arribar a cansar tant. Aquesta nit he dormit 9 hores i mitja (sí, ja ho sé, si he començat a treballar a les 8 i he dormit 9 hores i mitja, ahir vaig anar a dormir molt aviat). Però és que ahir al vespre no m'aguantava dreta. Bé, ni dreta, ni asseguda.

Com deia, una de les coses que sé que he de millorar és la meva forma física. Sempre he estat una persona de fons. O sigui, que no sóc ràpida, però puc mantenir un ritme constant. El problema és que aquesta setmana m'ha deixat morta.

La segona cosa que he de millorar la tinc una mica clara i ja em vaig comprar un llibre on hi ha la resposta a tot plegat. O no, però espero que sí.

I a què ve el títol del post? Doncs a que en pere m'ha passat un meme. I com que jo no em puc resistir als memes...

El meme diu que faci això:

Agafa el llibre més proper. Obre’l per la pàgina 123. Troba la cinquena frase. Escriu l’oració juntament amb aquestes instruccions. Ull!, no busquis el llibre que més t’agradi, sinó el que tens al costat.

Però jo tinc uns quants dubtes. Perquè el llibre més proper que tinc és el diccionari Collins "Español-Inglés English-Spanish". Deixant de banda el fet que no m'agradi que a la llengua aquesta li'n diguin espanyol, no crec que sigui gaire recomanable que hi posi això.

Seguidament a aquest, hi ha les estanteries on el meu pare hi té els llibres. No sé quin seria el més proper. Així que hi posaré tres llibres. Però abans, unes reflexions...

Per què la pàgina 123? I si resulta que el llibre no arriba a la pàgina 123? I si a la pàgina 123 hi ha només dibuixos i no arriba a la cinquena frase? I si s'ha acabat un capítol i la pàgina està en blanc? D'acord, la pàgina és a la dreta i en principi el capítol començaria allà, però mai se sap. I per què la cinquena frase? I el pobre número 4? Pàgina 123, frase 5... I, a més, què vol dir la cinquena frase? Si la pàgina 123 comença a mitja frase, la mitja del principi es compta o no? S'ha de comptar com a mitja frase? Llavors s'hauria de posar el final d'una frase i el principi de l'altra?

Però, en fi, malgrat les meves preguntes, posaré la frase el millor que pugui. Per començar, el llibre que he acabat aquests dies (qualsevol dia faig el post):

Como prueba tenía el tronco de árbol, a través del cual había pasado la mano.

En segon lloc, el llibre del cotxe:

Otherwise he'd had come bursting in here.

I, per acabar, la meva bruixa adolescent, que vaig començar a llegir el dia que l'havia de tornar a la biblioteca...

Si ya eres una teenager.

Tres objectes que no necessito

Ahir (o era abans d'ahir?) en pere proposava una espècie de meme, on demanava tres objectes que no necessitem i que ens comprarem aquestes festes.

Al principi jo vaig pensar que no em compro coses que no necessito. Més que res, perquè com que no vaig gairebé mai a comprar, és difícil que em compri coses que no necessito. I, ja de pas, també és difícil que em compri coses que necessito.

Però hi he estat pensant, i estic segura que em compraré com a mínim tres coses que no necessito.

Sé que un dia, quan passi per davant d'una determinada botiga de joguines, em pararé i tornaré a casa carregada de paquets. Els meus regals per tota la colla de nens que m'envolten. M'encanta fer-los regals.

Quan arribi a casa, la meva mare em veurà, i es recordarà que també ha de comprar coses pels nens. Així que em preguntarà quin dia la puc acompanyar a comprar.

Aquell dia sortirem de casa en direcció a la botiga de joguines que més li agrada a ma mare. Però pel camí, ens pararem a les parades del pont de Pedra:

- Ja que som aquí, per què no m'ajudes a escollir alguna cosa per no sé qui, que m'ha tocat a l'amic invisible?

I, és clar, anirem a les paradetes. I no ho podré evitar. Començaré a mirar, i em compraré unes arracades o un anell. Unes arrecades o un anell que no necessito per res, que a casa en tinc per donar i per vendre. I unes arracades o un anell que no necessito, perquè igualment, sempre vaig amb el mateix. Sempre em fa mandra triar, així que sempre em poso les mateixes arrecades i els mateixos anells. Un dia en trio, i m'ho poso durant un parell de mesos seguits, sempre el mateix. Així que no en necessito més, perquè com que sempre em poso el mateix, i ja tinc prou varietat, no cal tenir-ne més.

Després del pont de Pedra, passarem per davant d'una llibreria. Jo em miraré l'aparador, com qui no vol la cosa. Mai hi ha res que m'interessi, a l'aparador, però això tant s'hi val. Ma mare s'apiadarà de mi, i entrarem a la llibreria, on segurament compraré algun llibre (més d'un) que no necessito. Algun llibre que fins aquell moment no sabia que existís, però que, a més, segurament trigaré més d'un any a llegir-me. Hi ha cua, i entre els llibres de la biblioteca i els de casa, el temps d'espera per llegir un llibre ha de ser bastant alt, a casa meva. Però, tot i així, me'ls compraré.

Finalment arribarem a la botiga de joguines. Començarem a mirar. I jo... jo m'enamoraré d'un puzzle en tres dimensions. O d'un puzzle de no sé quantes mil peces. O d'un joc d'arjeu. O alguna cosa similar. I aquests jocs tampoc els necessito. A casa en tinc molts. Alguns encara per resoldre, altres que ja no recordo com es resolen. Puzzles per fer. Puzzles a mig fer. No, definitivament no els necessito. I, segurament, tampoc els faré servir en, posem-hi, un parell de mesos després de comprar-los.

Així que, en total, segur que em compraré com a mínim 3 coses que no necessito per res. Però, comptant amb què ma mare, previsora ella, farà que ho emboliquin i que algú m'ho regali, doncs encara hi sortiré guanyant. Perquè sí, no necessito per res les arrecades o l'anell, ni els llibres, ni els jocs. Però és que encara necessito menys... un estoig de maquillatge (jo no el faig servir per res) o les arrecades d'animalons que cada any em regala la mateixa persona (i que no sé pas per què continua fent-ho, si mai me les poso!).

Fent un meme

- Ei, feia dies que no apareixies per aquí...
- Sí, bé, és que encara estava una mica fomuda.
- Ah...
- I mira, he vist un meme que no és un meme.
- Un meme que no és un meme?
- Sí. Aquest meme. I he pensat...
- Ja, que no et podies resistir a contestar les preguntes.
- Sí...
- Per què t'agrada tant fer aquestes tonteries?
- No ho sé.
- I és llarg.
- Ho sé.
- És tan llarg que segurament ningú arribarà al final.
- Ho sé.
- Potser ni tan sols a la meitat.
- Ho sé. Però m'és igual. M'ho passo molt bé, fent aquestes coses.
- Ah...
- Vinga, som-hi! Hi he de posar un títol.
- Sí, és clar.
- No era una pregunta, era una afirmació.
- Ah... I quin títol hi posaràs?
- Ni idea.
- Doncs ja pots anar pensant.
- I la categoria. "Memes".
- I no hi hauries de posar "Converses amb mi mateixa"?
- Doncs tens raó. I ara tinc un dubte.
- Un dubte?
- Sí. Si hi poso primer la categoria de memes i després la de converses, conservarà l'ordre o les posarà per ordre alfabètic?
- Bona pregunta. A veure què fa.
- Bé, anem pel meme. Només que hi ha un problema... que jo no sóc Pere Calders i les meves respostes no tenen interès.
- Si ja comencem així, anem bé...
- Sí, però és igual. M'ho passaré bé fent-lo, no? I això és el que compta!
- És clar!
- Anem per feina... la primera pregunta: el principal tret del meu caràcter?
- Ai, com riuré...
- Per què?
- No sé, però tinc la impressió de que riuré al veure't la cara pensant les respostes...
- Vols dir?
- Va, vinga, què contestes a aquesta primera?
- Doncs...
- Veus? Va, digues, quin és el principal tret del teu caràcter?
- Doncs la veritat, no ho sé. Suposo que no ho hauria de dir jo, això, no? Perquè jo no em veig des de fora.
- No has contestat...
- Ja ho sé. Mira! Ja ho tinc. La resposta d'en Calders em ve que ni pintada: "Una timidesa exterior, que em fa esquerp, en pugna constant amb alegria interior que desitja la sociabilitat."
- Això és trampa!
- Ho sé... però, jo no ho hauria dit millor!
- Va, per aquesta te la passo...
- D'acord, anem per la segona: la qualitat que prefereixo en un home. Va, no riguis, que t'ofegaràs, de tan riure!
- Vinga, va, contesta!
- De fet, la faré juntament amb la tercera, la qualitat que prefereixo en una dona.
- Ja tornem a fer trampes?
- No faig trampes... És que contestaria el mateix.
- Segur?
- Sí. Almenys avui.
- I què contestaries?
- Doncs que siguin del gènere tonto.
- Del gènere tonto?
- Sí, em sembla que no m'explico massa bé.
- Home, és que preferir que algú sigui del gènere tonto, no és massa normal, que diguem...
- Ho sé, ho sé. Bé, volia dir que prefereixo la gent que altra gent diu que són tontos. La gent que va de bona fe, vaja. La gent aquella a qui tothom pren el pèl. Mira, és una debilitat que tinc...
- Mira que ets rara...
- Ja... i pesada. Porto 3 preguntes i el qüestionari en té 31. I això ja ocupa bastant més que qualsevol post normal... Això no m'ho rellegiré ni jo! D'aquí a una estona podré començar a escriure el que vulgui que ja no quedarà ningú llegint!
- Estàs una mica malament, eh!
- Ho sé. Anem per la quarta... allò que més estimo dels amics? Doncs... i si torno a posar el mateix que a la 2 i la 3? Buf, un altre dia segur que diria alguna altra cosa.
- I per què no la dius ara?
- Perquè això és el que m'ha vingut al cap ara. Vinga, anem per feina, la 5: el meu principal defecte.
- Veig que penses. No contestes?
- És que estava pensant que si en tinc algun, de defecte :-)
- Voldràs dir que si en tens algun que sobresurti dels molts altres defectes que tens, no?
- Sí, això.
- I?
- Doncs... que sóc del gènere tonto?
- Et repeteixes...
- Ho sé... vaig a fer la 6, a veure si canvio una mica les respostes: la meva ocupació preferida.
- I ara per què rius?
- Doncs perquè ara podria dir que la meva ocupació preferida és fer memes!
- Va... no m'ho crec!
- Ja m'ho pensava. Bé, doncs la meva ocupació preferida és... no en tinc ni idea. Però la feina que faig ja m'agrada, així que suposo que podria dir la feina que faig.
- Avorrida!
- Ho sé. Anem per la 7: el meu somni de benestar. Buf... i ara què dic?
- No ho sé, el meme el fas tu...
- Bé, em sembla que passo i hi torno més tard.
- Ep, avui no val, això...
- Per què?
- Doncs perquè avui no tornaràs enrere a omplir els buits. Contesta!
- Doncs... jo què sé. Una vida com la que tinc ara... però sense viure d'okupa, en una casa (qui diu casa, diu pis o piset) que jo em pogués pagar... Cosa difícil, d'altra banda, perquè com està el pati...
- El pati o els pisos?
- Jaja. Quina gràcia que fas! Vinga, la 8: la meva pitjor desgràcia. Ui, aquesta és difícil.
- Ningú ha dit que el qüestionari fos fàcil.
- Ja ho sé. Ara se m'acaba d'acudir una cosa, però segur que si fes el meme un altre dia, diria alguna altra cosa.
- Segur. Però, quina cosa és?
- Doncs perdre el cap. No físicament, sinó psicològicament. Ja saps.
- Sí, ja sé...
- Saps, avui he vist a la nena de la Lluna.
- Ah, sí?
- Sí. I li he donat xocolata. En tenia de negra i de blanca.
- I ha agafat la blanca?
- Sí, la negra no li agrada, però la blanca li encanta...
- No sé per què, això em sona...
- Ja... què diu la pregunta 9?
- Què voldries ser?
- Ah, aquesta és la pregunta més fàcil que he contestat fins ara.
- Ah, sí?
- Sí. La vaig descobrir aquest estiu, tornant de Banyoles un dia de tempesta.
- Oh, que maco!
- No te'n riguis! És veritat. El que voldria ser és jo mateixa. No voldria ser res més. No voldria ser ningú més. Jo mateixa i prou.
- Doncs si no ho vas descobrir fins aquest estiu, vas trigar uns quants anys, eh!
- És que ho has de criticar tot?
- Sembla que sí. És el paper que m'has donat tu...
- Doncs ara critica la resposta a la pregunta 10: on desitjaries viure?
- Ah, aquesta és fàcil, no?
- Doncs sí... voldria viure a casa meva :-)
- Ja sembles una política!
- Ja... Ostres, saps què han fet als cartells electorals?
- No...
- Doncs aquest matí, arribo a la ciutat, i el primer que em trobo és la cara d'en Mas a les faroles. Però... estava tapada!
- Tapada?
- Sí, per anuncis del circ Raluy.
- Ah, sí?
- Sí, després en Montilla.
- També tapat?
- Sí.
- I després el de ciutadans...
- També tapat?
- No, a aquest no l'han tapat!
- Per què?
- I jo què sé, els hauries de preguntar als del circ Raluy, no a mi... O als polítics, perquè aquesta campanya ja és un bon circ...
- Tens raó. Què diu la pregunta 11?
- Que quin color prefereixo.
- Ah, aquesta també és molt fàcil, no?
- Sí, facilíssima: el groc. Anem per la 12: que quina flor prefereixo.
- D'acord, no fa falta que contestis.
- No?
- Em sembla que no, anem per la 13. Què diu?
- Que quin ocell prefereixo.
- Ah, aquesta sí que l'has de contestar...
- Doncs... la veritat és que no ho sé, però ara m'he recordat d'una curiositat.
- Primer l'ocell...
- Doncs... Jo què sé. Els pardals, per dir alguna cosa.
- Per dir alguna cosa?
- Sí, no tinc cap ocell preferit, és un crim, això?
- No, no... i la cosa que has recordat?
- Res, una tonteria de persona inculta.
- La persona inculta ets tu, veritat?
- Sí... Es tracta d'aquest gat. Jo em pensava que el nom estava posat a l'atzar... Fins que l'altre dia, mirant esquelets d'animals, ...
- Mirant què?
- Sí, m'entretenia mirant animalons.
- A on?
- A un lloc on tenen exposats esquelets d'animals. Però, a més dels esquelets, hi ha el nom comú i el nom científic era felix catus. Em va fer molta gràcia, perquè no tenia ni idea que fos felix catus. Però, és clar, té la seva lògica...
- Sí, és clar. Vinga, la 14: els teus autors preferits en prosa.
- Ah, aquesta també és fàcil. I en posaré només un: Asimov. Vinga, la 15, que ja em temo què serà i no sabré què contestar...
- Doncs sí: els teus poetes preferits...
- Doncs passo i quan acabi el meme tornaré a contestar.
- Saps que no ho faràs.
- Sí, però passo igualment. Vinga, la 16: els meus herois de ficció.
- Ja tornes a fer cara d'estar pensant...
- Ostres, és que és difícil... Un heroi de ficció? És que ha de ser heroi, i ha de ser de ficció.
- Doncs sí, ja ho tenen, això, els herois de ficció...
- No sé. Avui em quedo amb l'Spiderman. Demà... segurament sigui un altre. A que endevino quina és la 17?
- Suposo que sí. La teva heroïna de ficció.
- Mmm... S'hi val posar la Susan Calvin? O a ella no se la considera heroïna?
- Va t'ho deixo passar, perquè ara riuré... i molt!
- Per què?
- Per la pregunta 18.
- Quina és?
- Doncs diu, literalment, quins són els teus compositors predilectes. Jaja! Amb la cara ja pagues. Va, vinga, què contestes a això?
- Què vol dir, compositors predilectes?
- No contestis amb una pregunta... va, vinga! Vull veure què contestes a això...
- Doncs depèn.
- De què depèn?
- De què vulgui dir compositor predilecte...
- Contestaràs o no?
- Vale... Si he de tocar la seva música, em quedo amb Bach. Si l'he d'escoltar, Vivaldi.
- I això és tot.
- Sí...
- Doncs anem per la següent, que ja he perdut el compte.
- La 19, els meus pintors predilectes. Doncs qualsevol que sigui abstracte.
- Quina resposta més sosa...
- Ja... Anem per la 20: els meus herois de la vida real. Em pregunto per què pregunten sempre primer pels homes i després per les dones...
- Per algun han de començar...
- Sí, però podrien començar amb un de cada... Tot i que he vist que les preguntes són diferents.
- Diferents?
- Sí, per què et pregunten els teus herois de la vida real i després les teves heroïnes històriques? Per què no és exactament la mateixa pregunta?
- Doncs no ho sé. Jo no he fet el qüestionari...
- Vinga, et contesto la 20: els meus herois de la vida real. Tot i que segur que d'aquí a 5 minuts et contestaria una cosa completament diferent. Els meus herois són... doncs no sabria dir-t'ho. La deixo per després...
- Tramposa...
- És que ja estic una mica cansada de contestar preguntes... i total, tampoc s'ho llegirà ningú. I ja que tinc clara la resposta a la 21...
- A la 21?
- Sí, la meva heroïna històrica.
- Ah, sí? Qui és?
- Marie Curie.
- És heroïna?
- Jo dic que sí... i jo poso la resposta. Si no t'agrada... doncs a mi sí! Vinga, la 22...
- Quins noms prefereixes?
- Noms? Noms de què? Noms de persona? Noms de coses?
- Jo què sé. Noms!
- Mira, doncs Anna és un nom que sempre m'ha agradat. I Marc també. Eren noms propis, no?
- Suposo... Va, quina és la 23?
- Què detesto més que res?
- I què és el que detestes més que res?
- Doncs no sé si és el que més detesto, però les persones amb un alt grau de xuleria em treuen de polleguera.
- Ai...
- Ai què?
- Doncs que has contestat la 24, en comptes de la 23!
- I què diu la 24?
- Ai, no, si ja m'he tornat a deixar els "històrics" pel mig. Pregunta quins caràcters històrics menysprees més.
- Ah...
- I?
- Doncs jo què sé... Ja porto moltes preguntes contestades! La següent...
- La 25? Quin fet militar admires més?
- Si n'eren 3 tambors, que anaven a la guerra, i el més petit de tots...
- Què cantes, tu, ara?
- Els tres tambors.
- Sí, però el meme de les cançons era un altre! Aquest no és el meme de les cançons.
- I?
- Doncs que hauries de contestar bé!
- Ja contesto bé. No admiro cap fet militar. No hi hauria d'haver guerres. I el tambor petit, el que portava el ram de roselles, era el que més admiro.
- Ah... doncs vinga, que ja queda poc. Ara ve la 26... Quina reforma admires més?
- Reforma? Admirar? La deixo per després...
- D'acord, doncs la 27: quins dons naturals voldries tenir?
- Doncs estaria bé poder-se teletransportar. I també m'agradaria el do de la telepatia. A part, doncs el de sempre: una mica més d'intel.ligència, que això sí que seria possible! Molt possible, diria jo...
- I tant! Perquè d'intel.ligència no te'n sobra pas...
- Vinga la següent... Ja només en queden 4!
- Com t'agradaria morir?
- Doncs m'agradaria morir sense adonar-me'n. Bé, vull dir que te n'has d'adonar, però estaria bé morir-se com l'avi, de vell, sense haver patit cap malaltia greu. I si no pot ser així, si no em puc morir essent una velleta adorable (o una velleta cascaràbies, vés a saber, però velleta al cap i a la fi), doncs en algun tipus d'accident. D'avui per demà. Sense temps de pensar que em queda molt poc temps de vida perquè tinc una malaltia terminal.
- Doncs res a dir, que jo sóc la teva altra meitat... Vinga, la 29: estat present del teu esperit?
- Una mica cansat, la veritat, i amb ganes d'acabar el qüestionari! Vinga, la 30!
- Els fets que t'inspiren més indulgència?
- Mmmm... Doncs no ho sé. Puc canviar la pregunta i contestar les coses que m'inspiren menys indulgència?
- No sé, no sé...
- Va, és igual. Total, tampoc sabria què dir. Hi ha una cosa que em genera moooooolta indulgència: que algú hagi començat a llegir això i a les dues línies ho hagi deixat.
- Ja, perquè si algú ha llegit fins aquí, pobre! Quin rotllo acabes de fotre! I encara queda una pregunta.
- Exacte... Em demana el meu lema, però tinc un problema...
- Quin?
- Que no puc posar cap lema.
- Per què?
- Perquè no sé resumir! I no saps com ho sento! Perquè després d'aquest rotllo, si és que algú ha arribat fins aquí... ja no tornarà mai més!

El meme de les cançons (o alguna cosa similar)

Ningú me l'ha passat, però jo el faig igualment. Perquè em ve de gust. Després d'una setmana d'estar perduda, l'he vist per aquí i per allà i m'he decidit a fer-lo. En principi les normes diuen que has de triar un grup o cantant i contestar a cada pregunta amb el nom d'una cançó del grup o cantant. Jo, com que sóc una mica (massa) criatura, he decidit que no escolliria cap grup ni cap cantant, sinó que jo escullo cançons infantils catalanes. Algú hi haurà que les canti totes, dic jo. Encara que sigui una mestra...

Ets home o dona? Les nenes maques del dematí

Descriu-te: La Lluna, la pruna.

Què senten les persones sobre tu? Plou i fa sol.

Com descriuries la teva anterior relació sentimental? 10 pometes té el pomer.

Descriu la teva actual relació sentimental amb el teu novio/a o pretendent: Sol, solet.

On voldries estar ara? El tren pinxo de Banyoles.

Com ets respecte a l'amor? El gall i la gallina.

Com és la teva vida? Ara plou, ara neva.

Què demanaries si tinguessis un sol desig? Volem pa amb oli!

Ara acomiada’'t: És l'hora dels adéus.

El meu millor post?

Avui m'ha arribat un meme. Sí, sí, fins i tot des d'aquest raconet obert fa un parell o tres de setmanes es reben memes, que sembla que arriben a tot arreu. No en posaré l'origen (suposo que seré perdonada per no fer-ho) per aquelles coses de l'anonimat. Tampoc el passaré a ningú, per aquelles coses també de l'anonimat.

Com acostumo a fer amb els memes, li he anat seguint la pista, intentant trobar el culpable de tot plegat. Perquè, no ens enganyem, SEMPRE hi ha un culpable, algú que un dia va inventar-se el meme. Algú que fa que bastants bloguers d'arreu del món contestin a la seva pregunta. Després de passejar-me per uns 10 o 12 blogs (no els he comptat, però la impressió que he tingut ha sigut que han sigut això, 10 o 12) he arribat a l'origen de tot plegat. I m'ha fet gràcia (cliqueu, cliqueu, i sabreu el perquè). També m'ha agradat el títol del blog, tot i que no sé si el blog en sí m'agradarà o no, després li faré una miradeta.

Suposo que qui comença un meme deu anar seguint, a veure quin és el seu poder de convocatòria. A veure qui són els amics dels seus amics, vaja. Jo crec que si algun dia comencés un meme (que no crec que ho faci, tampoc sabria sobre què fer-lo) aniria seguint a veure a quanta gent he fet contestar el meme. És clar que el creixement és exponencial i has de parar boig. Però ha de ser divertit veure com el teu meme va canviant d'idioma, de regió...

La qüestió és que això del meme i una altra cosa (que em guardaré per mi) m'han fet reflexionar i veure (un altre cop) que no em vaig portar massa bé fa un parell o tres de setmanes i m'han fet desfer una cosa ja feta. El què? Jaja! M'agrada proposar problemes a veure qui els resol :-) (mare meva, que dolenta que arribo a ser!)

I el meme què, i el meme què?, suposo que es preguntarà algú. Doncs el meme... el blogger em diu que porto 14 posts escrits, amb aquest 15. No hauria de ser difícil de triar un post entre 14. Però me'ls he mirat així ràpidament i he sigut incapaç de triar-ne cap. Sí, d'acord, n'hi ha un parell o tres que no triaria (i que solen coincidir amb els posts que no tenen comentaris o que només en tenen algun de despistat que no fa referència al post), però no puc triar.

Si me'n torno al passat, crec que sí que tinc un post preferit. Segurament me'n deixo uns quants pel camí, però aquell és el meu preferit. No crec que sigui el millor, ni molt menys, i tampoc crec que sigui jo la que ha de dir quin és el millor. Només puc dir que aquell és el més emotiu, per la raó per la que va ser escrit. És una història inventada. Però és una història que té a veure amb la realitat i amb el moment amb què va ser escrita. I sempre que, per alguna raó o una altra, el destí em porta allà, somric al recordar la història. És una història plena d'esperança, però segurament hauria de ser una història trista. Aquest seria el meu post preferit.

El millor post? Jo crec que tot es pot millorar, que tots els posts que escric són millorables, i més perquè escric a raig, tal com em venen les coses al cap. Sí, d'acord, jo rellegeixo el que escric, però l'essència és el que he anat escrivint a raig. I és per això que crec que el meu millor post encara no l'he escrit. Perquè tots els posts són millorables, perquè segurament algun dia escriuré algun post millor (tot depèn de qui ho miri, és clar) que tots els que he fet. Però aquell post serà millorable, i per tant algun dia en podria escriure algun altre de millor. I així fins l'infinit. Només en una cosa tancada, quan ja no hi ha possibilitat d'afegir-hi res més, es podria dir quin és el millor. Però, és clar, el millor per cadascú seria un post diferent. Tot allò que no sigui quantificable no es pot classificar de millor a pitjor. Fa uns anys vaig anar amb ma mare a Madrid. Crec que era els dissabtes que l'entrada als museus era gratuita. Així que un dissabte a la tarda ens en vam anar de museus. Després d'aquella tarda, ella deia que li havia encantat el Prado. A mi em va encantar el Reina Sofia. I no ens vam pas posar d'acord. Quin era millor? Per mi un, per ella l'altre. Simplement, eren diferents.

Jo estic segura que aquest post que he dit que era el meu preferit no agradaria a molta gent. O potser sí. Si es pogués quantificar, la única forma que tinc jo de quantificar-lo és amb els comentaris. En té 3. Molts, pocs, suficients? Bé, els tres comentaris que té ara m'acaben de fer somriure. Segurament, aquelles persones que van deixar els comentaris també creuen que és un dels millors. O potser no. Però jo no m'atreveixo a dir quin és el millor.