Tard

A la radio sona l'hora en punt quan arribo al meu destí. Sempre hi ha aparcament, però avui no n'hi ha. Precisament avui, que havia de ser puntual, perquè he d'obrir la porta...

Dóno una volta. I dues. Finalment aparco. Arribo cinc minuts tard.

Arribo al lloc on vaig. Un passadís fosc m'espera. Vaig a obrir la porta, quan em surt una veu de la foscor. Una veu tan inesperada que em fa fer un bot i tot:

- T'estava esperant!

Veig la cara d'un nen, que se'm mira somrient. Em cau molt bé, aquest nen. Tot i que no en sé gairebé res. No conec els seus pares, sempre ve i marxa sol. Només en sé el nom de pila. Però té una cara que em sona. Penso que és familiar d'algú que conec. No seria gens estrany, això ja passa en els pobles. Quan anava a l'escola, érem uns 30 a classe, i d'aquests 30, 3 eren familiars meus... I no era la única: tothom era alguna cosa d'algú altre.

Obro la porta. No és una porta normal. És un tipus de porta metàl.lica com les de les botigues. Ai, que no sé explicar-ho millor. Jo ja li tinc la mida presa. Sé que s'ha de donar un cop sec, sinó la porta no s'obre. El nen, que ha vist obrir la porta més d'una vegada a altra gent, pensa que no podré i em diu que ja m'ajuda. Jo puc amb la meva part de porta, i després obro la seva part, després d'explicar-li com es fa. Ara, el proper dia, quan la vulgui obrir, ja podrà ensenyar als altres nens que ell pot i els altres no...

Mentre entrem, em diu que l'altre dia un amic seu va fer 10 anys. No entenc per què m'ho diu, així que no li dic res.

Passa una bona estona. Fins que necessito les dades del nen. El primer que li demano són els cognoms. Quan me'ls diu, em dic a mi mateixa "és clar!" Ja sé a qui s'assembla el nen. Un dels cognoms és el mateix que un nen que venia a l'escola amb mi. Serà un cosí? Un nebot? No en tinc ni idea. Però té la mateixa cara que aquell nen quan tenia 10 anys. Ho he vist tard, però ho he vist.

Poc després necessito la seva data de naixement. El nen somriu. I me la diu. Aleshores em pregunto quin dia és. I, exacte, el nen fa deu anys la setmana que ve! Somric. És tard, però al final he entès el comentari de l'amic que ha fet deu anys. I li dic: "Ei, la setmana que ve fas 10 anys, eh!" I ell somriu.