dimarts, 12 d’abril de 2005

Trucada ocultada

Avui tinc el dia criticarie. Però és que com enganxi al que em truca al mòbil, em sembla que li'n dic quatre de ben bones.

Jo tinc mòbil, però no el faig servir massa. Sovint es queda tirat per casa, i com no vagi enlloc, poden passar dos o tres dies sense que em recordi que tinc mòbil. És per això que gairebé ningú em truca al mòbil, perquè trucar-me al mòbil és equivalent a deixar una trucada perduda i rebre una trucada de tornada unes hores més tard (amb una mica de sort).

Normalment sempre truco a les persones que m'han trucat al mòbil quan el tenia tirat vés a saber on. Excepte quan fa dos o tres dies de la trucada, que llavors em fa com vergonya, de trucar.

No sé quan van començar les trucades ocultades (o ocultes?) al meu mòbil. Deu fer dues setmanes o així. Només sé que des del primer dia, cada dia una persona m'ha trucat, ja sigui al matí o a la tarda, sense deixar rastre del seu número.

Només he sentit el telèfon 3 vegades (i això ja dóna una idea de com deixo el mòbil tirat). La primera, va ser mentre anava cap a casa conduint. No l'agafo mai, si condueixo (la Tura estaria contenta amb mi). Quan vaig arribar a casa, vaig agafar el mòbil, esperant veure a qui havia de trucar (sort que no xerro massa, perquè sinó el mòbil m'arruinaria). I veig que era un altre cop una trucada ocultada. En fi...

El segon cop que vaig sentir el mòbil va ser ahir. Va sonar durant 4 o 5 segons. El temps just perquè jo corrés a buscar el mòbil i, quan ja estava a punt de despenjar, el mòbil deixés de sonar. Aquelles situacions que et queda la cara de tonto. Sobretot perquè estava al tren, i, és clar, amb aquell silenci, al sentir-se una melodia polifònica, tothom (tots som xafarders) es gira a mirar a qui li sona el mòbil (i qui és el que té aquella música...) I ni tan sols deixar un número per trucar a veure què coi vol, tant trucar! Per molt que volgués alguna cosa, em sembla que jo ja m'hagués cansat de trucar.

Però he dit que he sentit el mòbil 3 cops. L'últim ha sigut avui. L'he portat a sobre tot el dia. Molt a prop, de forma que quan ha sonat, he sigut a temps d'agafar-lo. I sí, l'he agafat. Però no he rebut resposta. Només silenci. Fins que me n'he cansat i he penjat.

Com enganxi al que truca, no sé què li pot passar...