La nit de dissabte a diumenge va fer molta tramuntana. Crec que ja vaig explicar un dia que la meva habitació dóna a la banda nord. Per tant, la tramuntana m'hi toca de ple. No hi ha res que em molesti el meu son, puc dormir en qualsevol lloc. Però la tramuntana no em deixa dormir. Em fa despertar cada dos per tres. I em fa agafar mal de cap. Així que diumenge al matí em vaig aixecar amb molta son i molt mal de cap. Diumenge 1 - Estranya 0.
Un cop desperta, el primer que vaig fer va ser anar a mirar-me al mirall, a veure com estaven els meus cabells. Ja sé que l'Imma creu que així és més fashion, però a mi em va fer bastanta ràbia. I bé, continuen liles. Podria seguir el consell d'en Solarist (sense enllaç, perquè no deixa mai web) i posar-me algun anti-canes. Però em sembla que em quedaré amb els meus cabells liles. Total, ja no vindrà d'una mica més estranya... Diumenge 2 - Estranya 0.
Aquest diumenge va ser diferent. Normalment competeixo els dissabtes. Però aquesta setmana no sé què va passar, i ens van fer jugar el diumenge. Jugava amb la meva amiga. Sí, un altre cop amb ella. Però ja he superat la mala ratxa de l'any passat. L'any passat va ser bastant dolent en el camp esportiu, però des que va començar l'any que m'he recuperat bastant i he recuperat l'autoconfiança. Almenys, n'he recuperat una mica. I la vaig guanyar :-) De fet, la vaig matxacar :-D Diumenge 2 - Estranya 1.
Però no tot va ser bo. L'altre dia parlava de coses inintel.ligibles. Ara ho explicaré una mica. O potser massa, pel que ho hauria de fer. La gent que fa temps que corre per aquí, potser es recordarà d'en Jordi. Últimament us he parlat d'en Jordi més d'un cop, tot i que sense dir que era ell. Practica el mateix esport que jo, però està en una altra lliga (la masculina, és clar). Un dia que jo no jugava vaig anar a veure com jugava (ell i d'altra gent). Volia parlar amb ell, però no en vaig tenir l'ocasió. Entre altres coses, perquè vaig haver de marxar abans de que acabés. Normalment juguem en el mateix horari, però en llocs diferents. Però ahir, per ser excepcional, podia venir a donar una volta. Érem unes quantes que jugàvem. I d'altres van venir a donar el volt. Pensava que hi podria parlar. Però no va aparèixer. Així que no vaig poder parlar amb ell. L'altre dia en Lluís parlava d'una teoria, que diu que qualsevol persona està lligada amb una altra per un màxim de 20 persones que fan de pont, on cada persona coneix a la següent. Jo havia sentit el mateix, però amb 6 persones. He fet una búsqueda amb el google, però no me n'he sortit. En fi, la idea és que, ja que no el puc trobar de cap més manera, el podria trobar estirant el fil, que com a molt amb 6 (o 20) persones pel mig el podria trobar. Però em sembla que ho deixaré estar. Jo he anat més d'un cop a veure'l. Ell té el meu telèfon. O té una manera directa d'aconseguir-lo. Així que si vol alguna cosa, ja ho dirà. Potser és el dia. La decisió estava presa abans de llegir el post d'avui d'en Lluís. Però la conclusió és la mateixa. Deu ser el dia. Tot i així, em sembla que ja m'he enrotllat bastant amb el tema. Ja vaig dir un dia que no volia que això es convertís en un consultori sentimental. Així que deixo aquí el tema. Diumenge 3 - Estranya 1.
A la tarda vaig anar a veure el Madrid-Barça a casa d'uns amics. Sense comentaris. Diumenge 4 - Estranya 1.
Arribat a aquest punt, les exigències del guió fan que l'Estranya s'hagi d'apuntar un altre punt. Però no se m'acudeix res per posar. Almenys, res que passés diumenge. Només se m'acudeix l'avui, que la tramuntana ha marxat, i amb ella el mal de cap, i s'ha emportat tots els núvols. Avui el dia tenia cara d'esperança. Cara de tornar a començar (ho sento, Lluís, no t'estic copiant el post, però és el que sentia aquest matí).
Així que bé, s'acaba el diumenge, torna el dilluns, i arriba el resultat final: Diumenge 4 - Estranya 2. Aquest cop el diumenge m'ha guanyat. Però la lliga la guanyaré jo. Seguríssim!
dilluns, 11 d’abril del 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada