L'accident (segona part)

Abans que res, gràcies pels missatges d'ànims que em vau deixar ahir. Avui ja estic més tranquil.la, i fins i tot el cop no em sembla tan gros. A més, estic contenta. Per què? Més avall ho explico.

Al final he anat aquest matí a l'assegurança (encara que no ho sembli, sí que treballo!) Hi havia una noia molt simpàtica, i almenys això m'ha tranquil.litzat. M'ha dit que havia de fer un parte. Li he explicat què havia passat i m'ha dit que no sabia qui tenia la culpa, que les companyies ja diran. Que s'ha de peritar el cotxe, que ja es posaran en contacte amb mi, que ells ja trucaran al francès, que ells s'ocupen de tot.

Així que ha agafat un parte i l'ha començat a omplir (ella, jo no he hagut de fer res). I quan ha vist el meu nom, s'ha quedat un moment parada... i m'ha dit que li sonava el meu nom. Ai mare! I jo què coi he fet ara! Em sembla que no puc soportar més males notícies en un dia! S'aixeca, va a buscar una carpeta i em pregunta si l'assegurança em venç el mes que ve. Jo m'hi penso. Doncs sí. El cotxe aviat farà dos anys. Com passa el temps! I penso: "Ai, mare, ara què em dirà". I em ve amb l'assegurança. Miro el preu. No, no pot ser. Abans que no em queixi em diu que han canviat no sé què. I que en comptes de pagar els garebé 700 euros que pagava fins ara, n'hauré de pagar només 380!

Quan ma mare m'ha vist entrar a casa amb un somriure d'orella a orella se m'ha quedat mirant com pensant que estava boja. No, no estic boja! M'estalvio més de 300 euros en l'assegurança del cotxe (com si hagués trucat a línia directa, que quan em vaig comprar el cotxe crec que van ser de les moltes companyies que no em van voler assegurar...). Amb una mica de sort, en faré prou amb el que m'estalvio de l'assegurança per pagar la reparació (si és que l'he de pagar jo). Tot i que, ja se sap, amb un cotxe d'un altre país, encara que jo tingués la raó (que ni idea si la tinc o no) trigaria molt a cobrar.

En fi, paciència. Aquesta nit he somiat amb el primer accident que vaig tenir. Jo no conduia. Va ser al gener del 86. Però per avui ja n'hi ha prou, d'accidents. Potser algun altre dia ho explico.