El meu part va ser difícil. Va ser molt difícil. Coses que passen. Eren altres temps, no hi havia tants avenços mèdics. I els metges també s'equivoquen, a vegades. Tot i que no sé si el dia que jo vaig néixer es van equivocar o no. Només sé que la cosa va ser confusa. I que la meva mare en va sortir amb un aparell reproductor menys i gairebé un any de baixa. Jo vaig sortir bé, tot i que vaig necessitar un bon temps d'adaptació a aquest món. Però aquest no és el tema.

El tema és que ma mare va deixar de tenir la regla el dia que es va quedar embarassada de mi. Després de tenir-me a mi, ja no va tenir més ovaris, i per tant, no va tenir més la regla. És per això, que quan jo tenia 10 anys havia sentit a parlar de la regla, però mai ningú m'havia explicat què era. Fins i tot la meva cosina, que tenia 3 anys més que jo, no havia passat per aquest fabulós món. A ma mare no se li havia passat mai pel cap de parlar-me'n, perquè creia que jo era massa petita. Suposo que si ella hagués tingut la regla, me n'hagués parlat. Però jo només tenia la referència del mestre de l'escola. "Una mica de sang". I un ou! Jo em pensava que una mica de sang era una mica de sang, i quan vaig veure que allò no s'acabava en uns quants dies, em vaig emprenyar molt. Coi! Almenys podrien dir les coses clares, els mestres!

Total, que ma mare es va trobar amb la nena que tenia la regla i no li havia explicat mai res. Em va donar una compresa, em va dir com l'havia de posar, i apa, aire! Nena, vés a jugar. Suposo que va pensar que tampoc calia explicar-me gaire res, jo ja m'ho aniria trobant.

Així que jo em vaig introduir en aquest món sense que ningú m'expliqués res. I vaig pensar que tot el que em passava era normal. Fins el dia que la meva cosina va venir a dir-nos que estava embarassada. Ma mare li va preguntar que quants dies de retràs portava. No sé a qui va sobtar més la resposta, si a ma mare o a mi. La resposta va ser 2. 2 dies? Jo al.lucinava. De fet, jo sempre m'havia pres lo dels 28 dies com una aproximació. El 90 i tants per cent de vegades em ve entre els 25 i els 30 dies, i pensava que era el normal. De tant en tant es retarda una mica més... Però jo sempre havia pensat que el cos no és un rellotge, i que és normal que hi hagi dos o tres dies abans o després... La meva cosina va dir que a ella SEMPRE, des del primer dia que li va venir la regla, li venia cada 28 dies. Així que el primer cop que se li va retrassar un dia, va anar directa a comprar-se la prova d'embaràs i va donar positiu (jo em pensava que tan aviat no donava positiu, però sembla ser que sí) i al dia següent ja ens ho va venir a dir. Aquell dia, jo portava més o menys una setmana i mitja de retard...

Ahir la meva cosina va venir molt preocupada a casa. Resulta que la regla se li havia retrassat un dia. I així com el primer cop va buscar la criatura, ara la cosa és més complicada, perquè fa 2 mesos que es va separar. Quan es va separar va dir que no hi havia terceres persones. I dubtaria molt que hagués tornat amb l'ex-marit. Em vaig posar a riure. Però no em reia de la seva situació. Ella només està pendent del que la gent dirà d'ella, i ser divorciada als vint-i-tants ja és prou dolent per ella, però ser mare soltera... Reia perquè la situació em va fer molta gràcia. Ella estava preocupadíssima per un dia de retard. Jo en porto una setmana, però no em preocupa el més mínim. D'una banda, perquè és una cosa normal en mi, almenys de tant en tant. I d'altra, perquè com no fos de l'esperit sant (o d'algun extraterrestre que m'abduís algun dia d'aquests i no me'n recordés), no podria pas estar embarassada. Es va enfadar. Es va pensar que em reia d'ella. Va marxar ben enfadada i avui, quan ha vingut, continuava estant mosca. Ahir tampoc em va donar ocasió d'explicar-li de què reia.

Ha vingut a dir que era una falsa alarma. Però estava molt enfadada. Així que he pensat que, ja que s'havia d'enfadar amb mi, almenys que ho fes amb raó. Li he deixat anar un: "Bé, jo també tinc retard i no em preocupa. Si et preocupa és perquè pensaves que podies estar embarassada, i suposo que del teu ex-marit no ho és pas". No m'ha tornat contesta. Ja ho sé, tinc molt mala llet. Però quan va venir a dir que es divorciava va dir que no hi havia terceres persones. No ho sé, si no hi havia terceres persones, però ha trigat molt poc a trobar-ne un altre, no? Ja sé que és ella la meva cosina, però el seu ex-marit el conec des de gairebé tota la vida. I està bastant fotut. Ella va tan feliç per la vida. Jo no he de jutjar a ningú. Que faci el que vulgui. Però llavors, que no em vingui a plorar, que ja és prou grandeta!