El despertador

Fa cert temps, vaig explicar que se m'havia mort el despertador. Bé, no es va morir del tot. Només que quan volia tocava, i quan no volia, no tocava.

Fa cert temps, una mica menys, el meu pare em va regalar un despertador. L'ocasió? Un sant, un aniversari, tan se val!

Algun cop he parlat del meu pare. He parlat de la bona relació que tinc amb ell. Tot i que crec que encara no he parlat mai de les coses que em treuen de polleguera d'ell. Així que avui en parlaré d'una. No és una cosa dolenta. Suposo que a molta gent li agradaria. Però a mi no.

Ell, quan fa un regal, es regeix pel preu. Sempre vol un regal que tingui moltes virgueries i que sigui molt car. Jo no em fixo mai en el preu: sempre busco alguna cosa que sigui útil o maca, i no sé com m'ho faig, però sempre trobo alguna cosa a un preu inferior al que estava disposada a gastar-me i que fa molt més ús que altres regals caríssims (almenys, quan regalo coses als nens, sempre em gasto uns 10 euros per regal i els meus jocs són els més utilitzats, encara que d'altres costin molt més). Però me'n vaig de tema. A mi no m'agraden les coses cares. M'agraden les coses senzilles, i no cal que facin virgueries. Si jo vull un despertador, doncs el vull per això, perquè a determinada hora del matí soni. Tampoc m'interessa que prement un botó es pari del tot i prenent-ne un altre torni a sonar als 5 minuts. Per què ho necessito? La manera més senzilla de dormir-se al matí és la de "5 minuts més".

El meu despertador antic era gran. Era un rellotge analògic, amb una esfera molt gran. M'anava molt bé, perquè tinc miopia i així de nit, si em despertava, podia veure l'hora. A més, les broques del rellotge eren lluminoses i no em feia falta encendre cap llum per veure l'hora.

El despertador era bastant senzill. Però m'agradava, era el meu despertador. No marcava l'hora exacta. Jo sempre el tenia 6 minuts avançat de l'hora oficial. Per què? Doncs perquè m'agrada portar els rellotges avançats, així m'espavilo i no arribo tard als llocs. Per què 6? Doncs la raó era molt senzilla: el meu despertador tenia una tara de fàbrica. Resulta que sempre sonava 9 minuts abans de l'hora que li havies posat que sonés. Estrany? Bé, al final t'hi acostumes. Així que jo, que necessito aixecar-me a les 6 cada matí, posava el despertador a 1/4 de 7. I la psicologia feia la resta: el despertador a 1/4 de 7 feia que el meu cap no pensés que en realitat m'aixecava a les 6. Tot i que m'aixecava a les 6.

I què passa amb el nou despertador? El nou despertador és petit, és molt fashion. Gairebé el podria fer servir com a rellotge de pulsera. I aquí ve el primer inconvenient: si està separat més de dos pams de mi, no veig l'hora. Segon inconvenient: no fa llum. Té un botó per fer llum, però és tan petit que he d'encendre el llum de l'habitació per trobar el botó. Així que el botó per fer llum no em serveix per res. Tercer inconvenient: pita d'una forma que si tingués veïns els despertaria a tots. Jo no tinc cap problema a l'hora d'aixecar-me, i amb un despertador que no faci massa fressa ja en vaig prou. Quart inconvenient: el despertador és tan fashion, que no el pots posar en hora, és d'aquests que l'hora està controlada per satèl.lit. Ja l'hem fotut! I ara, com li dic jo al meu despertador que passi del satèl.lit i que marqui la mateixa hora, però amb 6 minuts més? I, sobretot, cinquè inconvenient: sona a l'hora que li dius! Però què s'ha cregut? Amb els segons i tot! Poso el despertador a les 6 en punt i sonen a la vegada els senyals horaris de la radio (que comença a sonar a les 6 menys uns segons) i el despertador!

El pitjor de tot és que el meu pare està molt content amb el despertador. I es creu que és una meravella. I coneixent-lo, devia ser el despertador més car de tota la botiga. Se'l veia tan il.lusionat quan me'l va regalar que vaig ser incapaç de dir-li que no m'agradava.

La veritat és que tinc unes ganes de que s'espatlli... Però no hi ha manera!

Avui ma mare ha entrat a la meva habitació i sense voler l'ha tirat al terra. Quan he arribat a casa, s'ha posat molt seriosa i jo he pensat que ja havia fet alguna cosa que no hauria d'haver fet. I em diu: "És que he anat a la teva habitació i m'ha caigut el despertador a terra i ara no hi ha números". La pobra dona estava desesperada. No sé si li sabia més greu per mi o pel meu pare. I jo saltant per un peu: "S'ha trencat el despertador!" Així que he anat a mirar a veure què li passava. L'he obert, no fos cas que la pila s'hagués mogut. I llavors he tingut la sorpresa grossa: no hi havia cap pila al despertador! Així que he baixat i li he dit a ma mare: "El despertador, a part de caure a terra, se t'ha obert?" La pobra dona no sabia on posar-se. "Sí, bé, ha quedat en dos trossos, i l'he tornat a tancar..." Així que he tornat a la meva habitació, he rebuscat per sota el llit, he trobat la pila, l'he posat al despertador i... "Oh, merda! Funciona!"

Així que, a part de tot això, he descobert que el despertador és resistent a les caigudes. Seguiré tenint despertador un temps més.