dimarts, 5 d’abril de 2005

Molta sort

Sí, ja ho sé, no fa gaire vaig escriure un post que es deia així. I si no es deia així, era títol gairebé igual. Però avui la cosa va per una altra banda. Suposo que sortirà un post estrany, on gairebé només jo entendré el que hi dic. Potser algun dia ho explico millor.

"Molta sort" van ser les paraules dites per una persona. Una persona que en un mateix dia en va anar deixant anar una de freda i una de calenta. Una persona a qui convenia que jo no tingués sort (tant se val el perquè). Unes paraules que li van sortir de dintre. O això semblava.

"Vam tenir mala sort" van ser les paraules de la mateixa persona uns dies més tard. No es referien al dia en què m'havia desitjat bona sort. Només eren la resposta a una pregunta que crec que no volia contestar. Ho podia haver preguntat a algú altre. Però només m'interessava la seva resposta. Però no me'n va donar cap, a part de la mala sort.

I tots dos dies jo vaig tenir mala sort. Però una mala sort diferent. El primer dia, vaig tenir sort en el que ell em desitjava. Però no vaig tenir sort en el que jo hagués volgut tenir sort. Se'm va escapar una bona possibilitat. Perquè sovint no creiem en les nostres possibilitats d'èxit.

El segon cop vaig tornar a tenir mala sort. Li volia desitjar sort, però no hi vaig ser a temps. Sé que en va tenir, de sort, però no vaig poder ser allà per veure-ho. Algú tenia pressa. Algú havia de portar-me en cotxe. Algú no trobava cap raó per estar-se allà més estona.

No sé si la mala sort continuarà. Aviat pot tornar a desitjar-me bona sort. Però no sé si ho farà. Si hagués d'apostar, apostaria a que no.

El problema és que si no torna a desitjar-me sort, ja no hi haurà més possibilitats de desitjar sort fins d'aquí a uns quants mesos.

Bona sort? Molta sort? Em sembla que en el meu cas, no massa.