Una mica de tot...

Ahir em va trucar un noi que no sé quina cara fa. Em sona el seu nom, però no sóc conscient de qui és. Va trucar al mòbil i jo em vaig pensar que havia trucat a casa i que, com que no hi era, ma mare li havia donat el número de mòbil. Com que el número de casa és públic, i no només està a les pàgines blanques, sinó que està a diferents pàgines d'internet, vaig pensar que era normal.

Com que em pensava que el noi volia parlar amb algú altre i ma mare li havia donat el meu mòbil perquè se'l sap de memòria i el de l'altra persona no se'l sap, vaig passar-li el mòbil a l'altra persona perquè s'entenguessin.

Quan vaig arribar a casa, li vaig preguntar a ma mare si havia donat el meu mòbil a algú.

- No... Ha trucat un noi, ha preguntat per tu (ein? Per mi?) i quan li he dit que no hi eres ha dit que era igual, que ja tenia el teu mòbil. (ein? El meu mòbil? Si jo no el coneixeria pel carrer!)


Veig una espècie de meme
o alguna cosa per l'estil. Sé que jo no podria triar. Només un? Impossible! Un dels comentaris em fa gràcia, però tampoc diré quin. Jo crec (com no podria ser de cap altra manera) que si pogués, agafaria tota la saga de la fundació en un sol llibre (existeix?) i me n'emportaria aquest llibre, si només en pogués triar un (algú ho dubtava?) És clar que... bé, si en pogués triar dos (també em pregunto perquè tothom n'ha dit dos, si al post posava només un...) triaria el que estigués llegint en el precís moment. No m'agrada deixar llibres a mitges, i estaria bé saber com s'acaba el que estic llegint ara, no?


Em sap greu haver tancat els comentaris. Sé que a mi em fa molta ràbia voler deixar un comentari (i mira que en deixo pocs) i no poder perquè estan tancats. Però tenia una raó. La decisió ja estava presa. Era una decisió que havia de prendre jo, i no hi havia marxa enrere. Vull dir que ja no era a temps de rectificar la meva decisió. I sé que si hagués deixat oberts els comentaris, molt probablement algú m'hagués aconsellat sobre anar-hi o no anar-hi. I, un cop presa la decisió, i sense possibilitats de tornar enrere, crec que el millor era no sentir cap consell sobre el què.

He de dir, però, que crec que, per una vegada a la vida, vaig prendre la decisió correcta. Un cop vistos els aconteixements i parlat amb la persona en qüestió, crec que vaig fer el millor que podria haver fet. N'estic gairebé segura del tot, tot i que no ho puc assegurar al 100%.

Això sí, no negaré que aquest matí hagi anat a la ciutat i, aprofitant que he anat a la ciutat, hagi comprat el diari, per veure si en sortia l'article que van dir que sortiria avui o demà. Sabia que avui era massa just perquè sortís. Tot i així, mentre acabava de comprar el diari i anava per aquí (per cert, crec que no ho havia dit mai, però aquesta foto m'encanta, de veritat. M'ha costat trobar-la, però l'he trobat per poder-la enllaçar), anava mirant el diari mentre caminava, absent a tot el que m'envoltava, buscant l'article que no he trobat.

Segurament demà hi serà. Ara tornaré a mirar el diari (per tercer o quart cop) no fos cas que se m'hagués passat per alt. Però bé, sempre puc fer els sudokus i llegir Dickens, que no em farà cap mal. I demà sant tornem-hi: tornar a la ciutat, i tornar a obrir el diari al cantó del riu, per veure si hi ha el que espero que hi hagi.