dissabte, 13 de gener de 2007

La Mary i l'Eulogio

Avui em tocava fer el dinar. Vaig cap a la cuina tota decidida fins que... em recordo de la meva mare ahir al vespre.

- Merda!
- Què passa?
- S'han acabat les cerilles.
(i a mi què que es diguin llumins... algú diu llumins?)
- Ah...

I allò que ahir no m'importava massa... avui, quan he anat a encendre el foc, s'ha tornat un problema.

He mirat al lloc on hi solen haver les cerilles i no hi eren. Ai... Però, de lluny, he vist una cosa groguenca, com un paper d'aquells que, de tan vells, s'han acabat tornant grocs. I m'hi he acostat, per veure què era.

Eren cerilles! No sé si encara n'hi ha, però jo feia moltíssim anys que no en veia. Però molts anys! Potser perquè com que no fumo i a casa sempre hi ha cerilles de les normals d'ara (de les que són de fusta, vull dir), tampoc m'he preocupat de si encara hi havien cerilles d'aquestes.

M'he trobat una cosa similar a això:



L'he tancat i hi he llegit "Enlace de Mary y Eulogio". No tinc ni idea de qui són la Mary i l'Eulogio. Just a sota hi havia la data del casament. Jo tenia 5 anys.

Segur que la Mary i l'Eulogio no s'haguessin pensat mai que 23 anys després del seu casament algú agafaria les cerilles aquelles que ells donaven amb tanta alegria (o no) i servirien per fer el dinar.

O potser sí, mai se sap.