... i 100

Mai havia cel.lebrat els 100 posts de cap blog. El primer anyet el vaig cel.lebrar. El segon, vaig pensar que feia dos anyets, però no el vaig cel.lebrar. Ara, quan fa gairebé cinc mesos que estic en aquesta nova casa, arribo al post número 100 i penso que potser hauria de fer balanç del que han sigut aquests 100 posts.

Miro enrere i penso que mai no hauria d'haver deixat el primer blog. Si vaig començar per aquell camí, encara que no m'agradés el títol que havia triat, el que importava era el que escrivia, crec jo. I el segon canvi encara va ser pitjor. M'hauria d'haver quedat on estava, que llavors el nom ja m'agradava. Però no, vaig haver d'emigrar altre cop. Tres blogs en poc més de dos anys. I aquest no em convenç. Ni el nom, ni el nom que tinc. Però no... de moment no penso canviar. Perquè no es tracta d'anar fent ballar a la gent que més o menys es passa per aquí. Al cap i a la fi, això és una plataforma des d'on explicar les meves coses i prou. Vaja, dic jo.

Miro a la dreta, a les categories, i als enllaços que són inexistents. Sé que hauria de posar-hi enllaços. Però no ho faig mai. Mira que n'és, de fàcil, de posar-los. Però sempre em fa mandra perquè sé que, per més que vigili, em deixaré algú. I llavors em sabrà greu deixar-me algú. I l'ordre... no tinc ganes d'ordenar els enllaços. Tots són importants, però posar-los en ordre alfabètic no m'acaba de convèncer. Mai ho ha fet. Malgrat que...

Segueixo mirant les categories i em poso a riure. Recordo el primer post i penso que, de tot el que vaig dir, res de res. O gairebé res. Tinc 19 categories, però la segona amb més posts és una que es diu sense classificar. La majoria de categories tenen molt pocs posts, i de les categories que vaig dir que només tindria el blog... pocs posts n'he fet. Potser tot això necessiti una reorganització, però no la faré pas.

Però miro enrere i algun post em fa somriure. Passo pels mesos, llegint en diagonal i m'aturo en una cançó infantil,

Deu pometes té el pomer
de deu una, de deu una.
Deu pometes té el pomer
de deu una ja en caigué

Si mireu el vent d’on ve
veureu el pomer com dansa
Si mireu el vent d’on ve
veureu com dansa el pomer.

i en la seva interpretació: un pomer que promet molt, perquè té 10 pometes, però mica en mica va perdent totes les pometes i es queda en un pomer sense pomes.

M'aturo també en un parell de converses i en un parell de coses que em diuen que he de tornar a la feina, que si sóc lenta i a sobre em distrec...

I somric altre cop, pensant que... pensant que cada cop que dic que baixaré el ritme de publicació, és escriure-ho i venir-me posts com xurros. Però bé, ja fa uns dies que escric poquets posts... o no.

Em miro el post d'ahir i somric. Jo no sóc així. No tenia intenció de fer un meme així... Així que si algú arriba fins aquí, torno a fer el meme, i aquest cop sí que diré la solució. Bé, no diré la solució: el primer cop que algú digui quines són veritat i quines són mentida (si algú vol jugar) li diré quantes en té de bé i de malament. Així que som-hi, el meme de les veritats i les mentides, segona part (sense xuleria, que amb la d'ahir ja en vaig tenir prou... però com que tampoc ningú sabrà quines són correctes...)

1. Em vaig passar els 3 anys de BUP sense fer una hora de gimàs.
   
2. Tinc al.lèrgia als gats.
   
3. Mai he pujat a un arbre.
   
4. Sóc una gran jugadora de butifarra.
   
5. Vaig portar ferros a les dents durant uns 6 anys.
   
6. Sóc incapaç de fer ganxet, mitja, cosir, i aquestes coses que sabien fer les mares (o àvies, suposo que hauria de dir).
   
7. Tinc coses penjades a l'habitació, que de nit fan llum (i les he penjat essent adulta, i amb la carrera acabada...)
   
8. La meva habitació està pintada de color lila (perquè jo vaig voler).
   
9. Fa un mes i mig em vaig rapar (o gairebé) els cabells, i ara han crescut i són de dues o tres tonalitats diferents, que van del negre al castany.
   
10. Tinc un rellotge digital i sempre vaig amb rellotge digital. Els de broques no m'agraden.