dimarts, 30 de gener de 2007

Post en blanc

Un post en blanc, perquè desaparegui "la rata", que més d'una persona ja m'ha dit que fa molts dies que hi ha la rata per aquí.

Però tampoc tinc res a dir. O res que vulgui dir. O res que valgui la pena dir. O... Així que faré un post en blanc.

Bé, no és ben bé un post en blanc. De fet, diria que no és la primera vegada que ho faig, això del post en blanc. I tampoc sé si algú ho veurà (potser a través del bloglines o algun altre lector es veu?) De totes formes, crec que arribar a llegir-ho és més un càstig que res més.

Crec que ja he rebut amb la temuda grip. Fa uns dies que estic cansada i que tinc poques ganes de fer res de res. I moltes ganes de dormir. I això no és normal. A més, diumenge estava moooooooolt espessa (cosa que ja és normal, però és que ho estava més del que ho estic normalment). I avui el meu nas ha començat a rajar i ara són poc més de les 9 i estic per anar a dormir directament, i això que no he fet gaire res d'excepcional, avui.

Avui m'he preguntat per què les dones hem de ser així, tan dolentes. Hi ha tres dones a la meva família, que són parentes meves polítiques i que no ho eren quan jo era petita. O sigui, que són parella de gent de la meva família i les he conegudes de grans. Per què no em porto bé amb cap d'elles? Perdó, aquesta no és la pregunta: per què ens portem a matar amb totes elles? Perquè, d'acord, si només fos una, podria dir que la culpa és seva (tot i que dos no es barallen si un no vol), però si les coses van malament amb totes tres... serà que la culpa és meva? Vull dir, no a tothom li passa el mateix, no? Aleshores suposo que el problema està en mi.

Avui he sentit parlar de mi a una d'elles. Bé, no ha sigut ben bé així. L'he trucat i no m'ha agafat el telèfon. Així que he trucat al seu home. I mentre li passava el telèfon he sentit el comentari que feia ella, quan ha sabut que la que trucava era jo. Vaja, que m'han vingut ganes de penjar el telèfon i que ja parlaria amb ella sa mare! Però he aguantat i he parlat amb ella. Tot un rècord. Després de sentir el que ha dit, he parlat un parell de minuts amb ella, com si no hagués sentit res...

Diumenge va ser pitjor. Tot i que el diumenge va ser en un altre ambient, on no hi havia dones. Bé, hi era jo, però a part de mi no n'hi havia cap. I apa, em vaig acabar mig barallant amb 3 persones (o sigui, que vam arribar a les paraules, però no a les mans, però les paraules no eren massa agradables, que diguem).

I jo que em pensava que no era una persona polèmica. Com m'ho faig, per posar-me en tants merders?

Per què els mals rotllos em busquen? Tinc un imant per les males companyies? O és que faig cara de bona persona i per això tothom s'atreveix a trepitjar-me? Bé, potser a partir d'ara no serà així... després de diumenge, en el que em vaig defensar, quan es van ficar amb mi, i després de veure la cara d'astorament de la gent que m'envoltava, que no m'havia vist mai enfadada (o almenys així d'enfadada) i comptant amb què aquestes coses corren, segurament passarà molt de temps abans algú no es fiqui amb mi.

Tot i que... bé, segurament podré al.legar bogeria temporal a causa de la grip... Millor me'n vaig a dormir...