Descobriments

Encara recordo quan vaig descobrir el blog d'en Jordi. En aquella època em passava bastanta estona a catapings i clicava a tort i a dret. Fa temps que no ho faig. O no ho feia. Va arribar un moment en què vaig deixar de fer-ho, i no ho vaig trobar a faltar.

En Jordi havia anat amb mi a l'institut. Vam anar a la mateixa classe un any, tot i que no recordo quin dels anys va ser. Potser va ser a COU? No ho sé pas.

Suposo que ens haguessim ignorat tot el curs, si no hagués sigut perquè una noia que compartia autobús amb mi (i que no venia a la meva classe, ai quina pena!) només tenia ulls per ell. Aquella noia va passar-se 8 anys de col.legi i 3 anys d'institut ignorant-me... fins que vaig compartir classe amb en Jordi. Ja passen, aquestes coses. És clar que després la vaig ignorar jo a ella. Es passava el dia venint a la meva classe a dir-me coses. I jo, simplement, l'ignorava. De la mateixa manera que en Jordi l'ignorava a ella.

En Jordi tenia un nom comú, però un cognom no massa comú. Així que quan vaig veure un blog amb el seu nom, vaig tenir la seguretat que era ell. I després, pel que explicava, encara en vaig estar més segura.

El blog no m'agradava gens, com suposo que això tampoc agrada a molta gent. En Jordi mai em va caure bé i, no ens enganyem, jo a ell tampoc. Però el xafarderisme, la curiositat o el que sigui, van fer que m'enganxés a aquell blog, que ja fa molt de temps que va morir.

Aquests dies de treballar dur (buf, i no faré ni una quarta part del que pensava fer!) he tornat a entrar a catapings. Només una estona, per desconnectar, per veure coses noves. Sé que deixaré d'entrar-hi d'aquí a poc. Però, de mentres, xafardejo una mica.

Ahir vaig descobrir un altre blog. El blog d'una altra persona coneguda. Una altra! I, altre cop, el xafarderisme m'ha fet agafar-ne l'rss i sé que llegiré el que escrigui. Per variar, però, el blog d'aquesta persona coneguda m'ha agradat. Vull dir que fins ara, cada cop que havia trobat un blog de qui prèviament coneixia l'autor, o era un rotllo o era una exhibició de "sóc el millor" o... Però aquest no. M'agrada el que explica i com ho explica.

Tot i que hi ha una cosa que em crida l'atenció: què hi ha, més blogs de dones o d'homes? Donant un volt, mai hi he trobat que n'hi hagués més d'uns que dels altres. Potser m'equivoco, però. Tot i així, totes les persones que conec prèviament i que llavors trobo el seu blog són homes. Si més no, és curiós.

I ja m'he tornat a enrotllar de mala manera. Jo només volia parlar d'un descobriment que he fet avui. Segons sembla, ja fa temps que corre per aquí, però jo no l'havia vist mai. És clar, com que estic una mica fora de lloc. La veritat és que no sé com he arribat aquí, però no hagués esperat mai arribar-hi. Vaig començar essent una persona anònima, totalment anònima, i un conjunt de gent llegia el que escrivia. I ara... doncs ara tinc la impressió que gairebé tothom que es passa per aquí em coneix, sap qui sóc, i això em fa molta por. Moltíssima por. Se'm va passar pel cap tancar la paradeta i tornar a començar, totalment anònima. I continuo sense saber per què continuo aquí.

Me'n vaig de tema. M'ha enganxat el post sobre el vaixell de paper. És una llàstima que no s'hi puguin deixar comentaris. O potser jo no sé veure com deixar-los. Algun cop he pensat de tancar jo els comentaris, però com que sé que em fa molta ràbia entrar en un blog, voler deixar un comentari (i mira que en deixo pocs, jo, eh!) i no poder-ho fer, doncs no ho faig.

El vaixell el podria haver fet jo. No, aquest no el vaig fer jo. M'agrada fer figures de papiroflèxia, tot i que no en sé massa. Tenia un llibre de papiroflèxia. Era molt bo. Però una nena a qui feia classes me'l va demanar. "Te'l tornaré la setmana que ve", em va dir. D'això ja en fa 3 anys. Sé que no el tornaré a recuperar mai més, i em sap greu. Perquè m'agradava, aquell llibre. No sé què ho farà, que sempre que deixo un llibre no torna mai... i llavors el trobo a faltar. Com un llibre que vaig deixar fa cosa de 4 anys. Un llibre d'història, la història de la codificació. De tant en tant el fullejava, l'havia rellegit com 3 o 4 cops. I algú me'l va demanar. No l'he tornat a veure més. Sé que l'hauria de tornar a comprar, perquè aquesta persona ja fa molt que no l'he vist. Però em resisteixo a fer-ho.

I me n'he tornat a anar de tema. El blog en qüestió m'ha semblat molt interessant. Feia temps que no feia un descobriment així. Hi veig un tros de mi, malgrat que és diferent a mi. No ho sé, és difícil d'explicar. Tot i que, ho repeteixo, em sap greu no poder deixar-hi comentaris.