divendres, 5 de gener de 2007

Estimats Reis Mags...

Cada any us envio una carta demanant-vos coses. Però aquest any no sé si fer-ho. Perquè aquest any, el 2007, he sigut molt dolenta.

Sí, ja ho sé, només portem 4 dies i mig de 2007, però és que si ja he començat com he començat...

Per començar, el dia 1, a les 12, em trobava jo tan tranquil.la llegint. No crec en les festes de cap d'any, tot i que fa uns dies vaig llegir que només es queden a casa quatre iaios i quatre marginats. Jo no sóc iaia, així que... Doncs res, que estava a casa llegint i vaig sentir el telèfon. Quan vaig veure qui era, vaig tancar el llum sense fer massa fressa i vaig fer veure que estava dormint...

Després vaig rebre dos sms felicitant l'any nou i no en vaig contestar cap. L'any que ve no en rebré cap.

Un dia més tard, li vaig fotre un moc a un noi. Sí, d'acord, en d'altres situacions s'ho hagués merescut i no ho vaig fer, i aquest cop me la va posar "a huevo", però tampoc calia que anés jo a fotre-li el moc. Després em va saber greu. I suposo que el moc era considerable, quan em va demanar perdó i no l'havia sentit mai demanar perdó. Però, si em voleu fer un favor, contesteu-me el dubte: si cada cop que m'ha dit alguna cosa fora de lloc i jo he callat no ha demanat perdó, per què el dia que no fa res (i no va fer res, el pobre) i jo li foto un moc (quan vaig ser jo la que vaig fer una cosa mal feta) és ell el que em demana perdó?

Després del dia en què vaig fer veure que dormia, no he tornat a obrir el llibre. Malgrat prometre'm a mi mateixa fa un mes que volia menys vida virtual i llegir més... m'he passat aquests últims dies fins tard davant de l'ordenador, i no precisament treballant.

I ahir... Ahir al matí va sonar el telèfon de casa. Com que ja sabia qui era, vaig fer veure que no havia sentit com em quedava sola i no el vaig agafar, amb el meu típic "ja l'agafarà algú altre, total, tampoc és per mi". Més tard, ma mare em va demanar que no obrís la porta. I és que quan vius en un lloc on hi ha poca gent, veus de seguida quan ve un cotxe i saps si ve a casa teva o no. Així que, seguint ordres de la meva mare, vaig sentir el timbre i em vaig quedar ben quieta, no fos cas que fes algun tipus de fressa, esperant que qui havia trucat al timbre girés cua i marxés.

I el propòsit que em vaig fer a mitjans de desembre, tornant del pont... el vaig complir cada dia... fins el dia 1 de gener. Va ser arribar l'1 de gener i deixar de complir-lo. I jo em pregunto: no és el dia 1 de gener el dia de començar amb els bons propòsits, i no el dia de tirar-los per la borda?

Doncs res, que aquest any m'he portat molt malament, ja ho veieu. I això no ha fet més que començar. Així que no us demano res, aquest any. Perquè no m'ho mereixo. I perquè, bé, sé que vau anar a una llibreria i us vau gastar 100 euros en llibres per mi, i és molt més del que jo em mereixo. Així que res, no us demano res més, perquè ja tindré més del que m'he guanyat. Encara que, com molt bé sabeu vosaltres, i jo també, us limitareu a aquests 100 euros de llibres que no em mereixo i que no llegiré amb la rapidesa que voldria, perquè, no ens enganyem, estaré massa ocupada amb la meva vida virtual.

Tot i així, espero que també us fixeu en les coses bones. Ahir va trucar el meu nen. Sí, ja sé que no és meu ni res de tot això, i ja sé que això de "nen" ja comença a ser una mica desapropiat, però sempre serà el meu nen. Ara ja té 14 anys, crec. O 13, no n'estic segura. Encara recordo quan el vaig conèixer, ara fa 4 anys.

Trucava per demanar-me un favor. Ja me l'imagino, a casa seva, preguntant-li una cosa a la seva mare. I la seva mare, que no li sabia respondre, i que és amiga meva, dient-li que em truqués. I ell, ben vergonyós, dient que no. Fins que va acabar trucant.

I el favor me'l va fer ell a mi. Perquè em vaig sentir útil. Perquè el vaig fer riure. Perquè ho vaig saber resoldre al moment, sense problemes. Perquè les meves aficions, els meus llibres estranys i totes aquelles coses que fan que determinada gent em classifiqui com a bitxo raro van fer que, malgrat no haver sentit mai res semblant, pogués resoldre el dubte al moment, sense cap tipus de problema. Sense cap dubte.

I el nen va penjar telèfon content. I jo també vaig penjar el telèfon contenta. I, ja que hi sóc, porteu-me tots aquests llibres que us he demanat! I, per si de cas, miraré si trobo la pregunta que em va fer ahir el meu nen en algun dels llibres. Perquè segur que hi ha de ser.