I jo, abans, què feia?

Sembla mentida les preguntes que t'arriben a fer els nens. Per posar un exemple, la conversa que vam tenir amb la nineta el dia de Reis:

- Vine a casa, que els Reis han deixat una cosa per tu.
- Per mi?
- Sí, per tu.
- I per què l'han deixat a casa teva?
- Perquè s'han equivocat.
- I si són màgics i ho saben tot, per què s'han equivocat?
- Doncs perquè ho portaven tot en un sac, i com que vivim tan a prop, es deurien confondre.
- Però, si són màgics, no s'haurien d'equivocar. Per què es van equivocar?

I jo em pregunto: si ara que té 3 anys pregunta això... quan en tingui 5, què em preguntarà? Que quants mil.lisegons han de passar els Reis a cada casa per poder passar per totes?

Però no és de la nineta que volia parlar... i ja porto una extensió que ja donaria per un post. Volia parlar d'unes altres nenes. Estic amb elles i de cop una em fa una pregunta que m'he de pensar. Mentre penso, em diu:

- Per què fas això?

Me la miro i em pregunto què faig. I aleshores m'assenyala l'anell. Em miro l'anell i m'adono que realment estic jugant amb ell, però no poquet, sinó que hi estic jugant bastant.

I em ve a la memòria el dia que me'l vaig comprar. A vegades em sembla que sóc una mica massoca (una mica massa, vull dir). Va ser un dissabte de l'estiu passat a la tarda. Podria dir el dia exacte mirant el blog, però no penso anar-hi. Si algú té curiositat, diria que era el segon o el tercer post. Ma mare em va arrastrar a comprar roba i jo hi vaig anar, encara no sé per què. A canvi, vaig comprar-me un anell molt xul.lo. He de reconèixer que aquest anell... bé, no sé per què, però des de llavors l'he portat cada dia, fins avui.

Aquell dia vaig arribar a casa tota contenta. Vaig estar una estona amb ma mare i després vaig anar a mirar el mail. Vaig treure'm el rellotge i els anells com sempre que he d'escriure o em poso davant d'un ordenador. Als cinc minuts estava jugant amb l'anell, mirant com anava muntat. La veritat és que em sembla que em vaig equivocar de professió, m'hauria d'haver fet mecànic, que sempre em dedico a muntar i desmuntar coses i veure com funcionen...

Crec que des de llavors m'he dedicat a jugar amb l'anell. Perquè va ser una dir-me que estava jugant amb l'anell, que totes les altres van començar a dir-me que m'havien vist en tal ocasió o tal altra jugant amb l'anell.

Vaig pensar que em volien prendre el pèl. Fins que... fins que avui, enmig d'una conversa, m'he sorprès jugant amb l'anell.

I aleshores m'he preguntat: i jo, abans de jugar amb l'anell, què feia?