dimarts, 23 de gener de 2007

Pressentiment

M'he aixecat al matí amb un pressentiment: avui seria un gran dia. D'aquelles coses que et venen al cap i no saps per què. Però penses que sí, que serà un bon dia. Diguem-li... intuïció femenina?

Mai he entès això de la intuïció, i mai m'he cregut que fos una cosa exacta. Però he de reconèixer que sempre he tingut molt bona intuïció. Sovint, moltes coses, les faig per intuició, sense aturar-me a pensar-hi massa. Abans d'aturar-me a raonar, si hi ha dues opcions (o tres) molt diferents, trio per intuició quina seguir, per quina començar a raonar. I sol ser la certa. Intuïció femenina? Sort? Vés a saber!

Com que sabia que havia de passar alguna cosa bona, ja estava més contenta. Avui havia de ser un gran dia!

Per això, quan estava al mig del bosc i se m'ha acudit mirar el seient de l'acompanyant i he vist que m'havia deixat el dinar a casa... he pensat que m'equivocava.

Per això, quan he arribat a la feina i, com cada matí, he obert el messenger per veure si tenia algun mail i tancar-lo al moment, i he vist que algú m'havia agregat, m'he preguntat qui era. Li he dit hola, i quan he rebut la seva resposta, he pensat que el pressentiment del matí era fals. Al meu hola l'ha seguit un "hola preciosa, como estás?", que m'ha posat una mica de mal humor, perquè no és el primer cas així que em trobo. Pel que m'ha dit, ja he suposat que no el coneixia, però jo he seguit amb el "et conec?", i s'ha quedat sense dir res una estona, fins que m'ha preguntat si no parlava español... Com que no és el primer cop que m'hi trobo, he tornat a maleir el jabber, que no sé com em té allà, i segons diuen, em troben buscant pel jabber. Definitivament, m'havia equivocat amb el pressentiment.

Quan anava a tancar el messenger, dos minuts més tard d'obrir-lo, he vist que arribava un mail. Un altre d'aquests que un dia obres el messenger i que et trobes que t'han agregat, i que no saps ni d'on venen, ni on van, ni on t'han trobat. I ells tampoc es recorden d'on van treure la teva adreça. Però tu sí que et recordes d'ells, i saps que aquest element fa setmanes que està bloquejat. En el mail hi diu que fa dies que no em veu al messenger (em pregunto per què) i em deixa un número de mòbil, perquè el truqui, que quedem algun dia. Em sembla que ja es pot anar esperant, però... altre cop penso que m'equivocava, que no era un bon dia. Perquè estaré tot el dia amb sentiment de culpabilitat, per ignorar una persona que en realitat em va ignorar abans a mi i que ni tan sols sap qui sóc, i sap el meu nom perquè surt al mail, que sinó ni això recordaria. I ho dic per les dues línies de mail que he llegit...

Però... això era abans de les 9 del matí. A mida que anava passant el dia, s'anaven succeint les coses, una darrere l'altra, a quina millor. Cada cop que en passava alguna, pensava que el pressentiment era per allò... però just després venia una altra cosa millor.

Al final, i no sé com, el pressentiment del matí era bo. Avui ha sigut un gran dia. Un dia ple de coses bones i inesperades.

Serà veritat, això de la intuïció femenina i els pressentiments?