Shreck

Aquesta cançó va sonar durant un temps al meu mòbil. Encara hi és, però va ser substituida per una altra.

Quan aquesta cançó sonava al meu mòbil, vaig anar a un lloc on hi havia un munt de gent que no coneixia. Em vaig fer amiga d'una noia que era més o menys com jo, i de la que fa molt que no en sé res. Ella tampoc coneixia a gairebé ningú, així que es va enganxar a nosaltres un noi que ella gairebé no coneixia, però que coneixia de vista.

No va passar ni un dia, que la noia ja li deia Shreck al noi. Jo, malgrat que reconeixia que tenia raó, s'assemblava molt a l'Shreck físicament, i hi havia un altre tret que feia que el nom d'Shreck li vingués que ni pintat, em resistia a dir-li Shreck. Per què ho havia de fer? Perquè al noi li sobressin uns quants quilos? Així que li deia pel nom i em negava a dir-li Shreck.

Estàvem en un lloc turístic i pel carrer m'assaltaven "buscadors de turistes", oferint-me coses en anglès. Era a finals d'estiu. Jo estava completament blanca i la perruquera havia fet experiments amb el meu cabell, així que era una rossa de pell blanca.

El primer dia, l'Shreck em va preguntar pel meu nivell. Com que va veure que era més o menys com l'altra noia, i ell es creia millor que ella (i que jo), es va passar un parell o tres de dies ensenyant-nos coses, demostrant que en sabia més que nosaltres. L'altra noia i jo ens miràvem i sabíem que no, que no en sabia més que nosaltres, però mai saps què pots aprendre. Així que jo callava, deixava que ell es creiés els tòpics, que més tard li vaig sentir, de que les rosses eren tontes. No cal dir que l'altra noia també era rossa.

Van passar els dies, i es va fer evident que, per molt que digués, per molt que intentés demostrar, nosaltres en sabíem tant com ell. Era evident per nosaltres, ho havia sigut tots els dies. Va començar a ser evident per ell, però també va començar a ser evident per l'altra gent.

L'altra noia va començar a sortir amb un noi que sí que en sabia. Sabia molt, i era d'aquelles persones que saben explicar, que de seguida aprens un munt de coses, perquè saben molt, ho saben explicar i tenen entussiasme amb el que expliquen, de forma que et contagien a tu. Ell també va començar a dir-li Shreck a l'Shreck.

I, no sé com, em vaig acabar trobant que em quedava sola amb l'Shreck. Els altres dos desapareixien, i l'Shreck cada vegada xulejava més. Cada cop que jo feia un petit error, me'n feia adonar. Suposo que així conservava el seu estat de ser millor, quan era evident que no era pitjor, però tampoc era millor.

Vaig començar a intentar evitar l'Shreck, malgrat que era difícil.

Un dia no me'n vaig poder escapar. Just al cantó hi havia un noi amb qui ens coneixem des que érem petits, però amb qui mai hem parlat gaire. Estava sol, i com que és un xafarder, estava amb les antenes aixecades, a veure què enganxava. Jo també ho hagués fet.

De cop em va dir una cosa que no m'havia d'haver dit. No sabré mai si ho va dir amb mala llet o perquè realment era idiota. Tampoc m'importa. Sé que, en part, tenia raó. Suposo que no es podia arribar a imaginar el mal que poden arribar a dir unes paraules dites innocentment. O potser sí. Al cap i a la fi, o era idiota o tenia molt mala llet.

El que sí que ho sabia era el noi que estava al cantó, el que coneixia des de petita. Es va girar de cop amb cara d'alarma. Gairebé no havíem parlat mai, i des de llavors tampoc hem parlat gairebé mai. L'Shreck no el veia, a aquest noi, però jo sí. Em va fer un moviment de cap, com dient que l'Shreck era idiota.

Li vaig dir a l'Shreck que tenia pressa i vaig marxar d'allà. Em vaig trobar a l'altra noia pel camí, que anava sola. Estava buscant a l'Shreck per no sé què. Em va preguntar si sabia on era. Em va preguntar per ell pel seu nom real. Jo li vaig contestar:

- Shreck está en el bar.

Ella se'm va mirar amb cara de no entendre res. Fins aquell moment jo sempre havia dit que no li diguessin Shreck, que pobre noi tampoc calia que es riguessin d'ell.

Des d'aquell dia (ja ho sé, sóc una rencorosa), li vaig dir Shreck. De fet, ni tan sols recordo com es diu. El que sé, també, és que no va tornar a acostar-se a mi. No sé si se'n va adonar o si he de donar les gràcies a l'altre noi o a la noia. Tampoc m'importa, la veritat.

Només hi ha 3 coses que em saben greu de tot plegat.

La primera, que el que em va dir es va quedar clavat al meu cervell i durant molt de temps he cregut que jo no era capaç de ser millor i fins i tot vaig perdre tot el que havia guanyat fins llavors, perquè vaig pensar que si jo era el que havia dit, després de tot l'esforç, de què servia l'esforç, si no hi havia resultats?

La segona, que a mi la pel.lícula Shreck em va agradar molt, i que, és clar, la pel.lícula Shreck em porta a la primera cosa i em fa deprimir.

I la tercera... doncs que aquesta cançó m'encanta. Però, per la mateixa raó que abans, la cançó em recorda la segona cosa que em sap greu. I la segona em recorda la primera.

I això que la cançó m'encanta!