divendres, 5 de gener de 2007

Amb ulls de nena

M'agrada mirar fotos del flickr. A vegades vaig a les fotos més interessants dels últims dies. N'hi ha que són molt bones. D'altres no em criden gens l'atenció. Però per aquelles que m'agraden, val la pena passar-s'hi de tant en tant.

I, de cop, el trobo. Allà està. El porquet. Un porquet com el que solia veure dibuixat a les pissarres. Tothom sabia qui els dibuixava. Sempre dibuixava porquets. I sempre els mateixos porquets.

Miro a qui pertany la foto i m'emporto una decepció. La foto és d'una noia suïssa.

Què se'n deu haver fet? El google (sant google) em diu quatre dades insubstancials. Bé, me'n diu més de quatre, però no les suficients com per satisfer la meva curiositat.


- Nena, munta els fanalets.
I la nena els munta.
- No funcionen.
- Com que no funcionen?
- Mira...
- Doncs jo els he pagat per bons...
- Ai...
- Ai què?
- Que hi van dues piles?
- Sí, és clar.
- És que només n'hi posava una...

- Mireu els fanalets!
- Què és això?
- Quin t'agrada més?
- Aquest!
- Veniu, veniu...
I els nens venen fins a la part més fosca de la casa. Allà obro els fanalets i veig com se'ls il.luminen els ulls.
- Jo vull, jo vull, jo vull!

Arribo en cotxe de treballar. Falta poquíssim perquè passin els reis. Ells ja corren pel carrer. Paro un moment el cotxe per obrir la porta del garatge. En un moment se m'omple el cotxe de nens.

Una maneta m'agafa la mà.
- I quan vindran?
- Ara, de seguida.

- Mira, mira, ja venen!
- On?
- Allà.
I mentre se'ls mira, algú em pica a l'esquena. Em giro.
- Mira!
I ella no es gira.
L'agafo i la giro. Els ulls li surten de les òrbites. Es queda mirant, sense fer res.
- Para la mà.
Segueix mirant. Li agafo la mà. Li donen els caramels. Segueix mirant sense fer res.
- Digues gràcies.
- Gràcies.
Apa, i ara els caramels a la butxaqueta.

Omplim la butxaqueta fins que ja no n'hi queben més.

Anem a donar la carta.
- Hi vas sola?
Els ulls encara no estan a lloc.
- Vols que t'hi acompanyi?
No em diu res, però m'agafa de la mà.

No sap obrir la bossa de caramels...
- M'ho obres, Lluna?

M'agradaria tornar a mirar el món amb els ulls d'aquesta nena, ni que fos per una nit.

M'agradaria no haver-me passat una estona mirant fotos del flickr, quan hi ha mil i una coses més interessants o necessàries per fer.

M'agradaria no trencar la promesa de com a màxim un post al dia... però ja fa dies que estic apurant moltíssim.

Però ja sóc gran, i l'únic que puc fer és intentar mirar amb ulls de nena, com aquesta nena. I mirar a veure si trobo alguna foto bona. Com aquesta. O com moltes d'altres. I oblidar-me de porquets, de promeses i d'altres tonteries.