Memòria

Últimament només parlo de mi. Fa molt que no m'invento històries. Malgrat tot... bé, avui vull parlar de la meva memòria. Sembla que sigui incapaç de recordar el que vaig fer fa una setmana. I la gent... bé, sóc incapaç de recordar la gent.

Em va passar amb en Jordi, ja ho vaig explicar fa un temps. Resulta que feia 2 anys que el coneixia, però jo només tinc consciència de saber que existeix des de fa com 4 o 5 mesos. Havíem coincidit en algun lloc, i ell feia 2 anys que em coneixia.

Avui me n'han passat dos casos. I en tots dos he ficat la pota. Bé, jo sóc especialista en ficar la pota. Però tot i així...

El primer ha estat un que (crec) no havia vist en ma vida. S'ha posat a parlar amb mi. I l'he confós amb un altre! Jo havia de saber qui era, però no ho he sabut. Encara estic vermella només de pensar en com he ficat la pota!

El segon ha vingut d'una cara coneguda. Aquest té una mica de perdó... o no. El vaig conèixer fa 2 anys. Quan l'he vist, li he dit hola. Sabia que el coneixia, però no tenia ni idea de qui era. Així que, quan una estona més tard ha coincidit que estava a prop meu i m'ha dit algo, jo em sembla que li he deixat anar una cosa com:
- Ah, sí, vam fer un treball junts fa un temps, no?
Però jo no n'estava segura. I es notava a la meva veu... El pobre noi m'ha dit que sí, m'ha recordat un altre cop que havíem coincidit, i ja no m'ha dit res més. Però la cara que ha fet quan li he preguntat era tot un poema. Quan ha marxat, ni tan sols ha dit adéu.

No és que sigui cruel deliveradament. Simplement, no em recordo de la gent. I tinc unes miques de problemes per saber com m'he de comportar en les situacions socials.

En fi, intentarem menjar cues de pansa...