- Mama, tinc por.
I la mama li encén el llum del passadís a l'Estranya. I al cap d'uns dies, li compra un llum petit per l'habitació.
- Mama, m'he fet mal.
I la mama sap què ha de fer, com l'ha de curar.
- Mama, explica'm un conte.
I la mama cada dia sap un conte diferent per explicar. I sempre sap el conte específic que li demana l'Estranya.
- Mama, com es diu aquest arbre?
I la mama sempre sap com es diuen.
- Mama, i aquest ocell, quin ocell és?
I la mama coneix tots els ocells.
- Mama, aquest bolet és verinós?
I la mama no només li diu si és verinós o no, sinó que li'n diu el nom.
- Mama, necessito una disfressa per carnestoltes.
I la mama sempre li sap fer una disfressa que li agrada.
- Mama, demà me'n vaig d'excursió. Em pots fer el dinar?
I la mama sempre li cuina bé.
- Mama, avui me'n vaig d'aniversari. Em podries fer un pastís?
I la mama sempre sap treure els ingredients d'on sigui per fer un pastís.
- Mama, m'he comprat uns pantalons i...
- Tranquil.la, posa't els pantalons que te'ls agafo per fer-te els baixos.
- Mama, ...
I la mama sempre és allà.
I l'Estranya pensa. L'Estranya pensa en el dia en què deixi de pensar que encara no és el moment. El dia en què deixi de pensar que ja és massa gran per continuar visquent a casa. El dia en què pensi que aquest moment és tan bo com qualsevol altre, que si ara no té feina fixa, ningú li diu que dintre d'un any la tingui. El dia en què es decideixi i vagi a veure al ginecòleg per la inseminació artificial. En les llistes d'espera. I en si podrà tenir fills o no.
Però sobretot pensa: com s'ho fa la mama per saber de tot? Com m'ho faré, jo, per fer tot el que fa la mama?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada