Nens, nens i més nens

Avui no sé qui dormirà més planer, si els nens o jo.

He perdut el compte dels contes que he explicat avui, de les vegades que he agafat els nens a coll, de les vegades que m'he estirat a terra diguent que estava cansada i un dels nens se'm tirava a sobre tot dient: "Un conte, vull un conte!", de les vegades que la més petita s'ha vingut a refugiar darrere les meves cames quan un dels grans la perseguia, de les vegades que no tenia prous mans per agafar-los a tots tres quan tots volien venir amb mi, de les vegades que he corregut a darrere d'algun d'ells, de les vegades que els he fet pujar al tobogan (i jo al darrere...), de les vegades que els he fet donar volteretes, de les vegades que m'han deixat els pantalons o la samarreta ben xops quan venien a plorar perquè havien caigut o quan algun altre nen els havia pres la joguina, de les vegades que he agafat la cullera per donar-los de menjar, de les vegades que...

I és que sembla que tots els nens que hi havia avui per casa, tots volien venir amb mi.

Fins i tot he perdut el compte de les hores que feia que era a fora. He perdut tant el compte, que m'he descuidat que avui era el primer dia que feia sol després d'uns quants mesos. Així que m'he oblidat de renovar la meva protecció factor 60 cada poca estona... i ara semblo una gamba d'aquelles que es poden veure per les platges catalanes a l'estiu. Només que jo ni jo sóc de cap país nòrdic, ni estem a l'estiu.

I ja que m'he passat el dia explicant contes, us deixo amb un conte que li he regalat al meu fillol avui. És una llàstima que a través del blog no es pugui fer teatre, però bé, no pot pas ser tot perfecte!



Hi havia una vegada un cèrvol que vivia en un bosc. Era un cèrvol molt presumit. Es passava el dia emmirallant-se en el riu, mentre es reia de tots els altres animalons del bosc. Els deia que era l'animal més bonic de tot el bosc. Estava molt orgullós de les seves banyes. Només hi havia una cosa que no li agradava del seu cos: les seves cames. Ell creia que eren molt llargues i primes, i hagués preferit unes cames més curtes i una mica menys primes.

Un dia, el cèrvol va veure un moviment estrany al bosc. Els ocells el van avisar: havien vist als gossos d'un caçador. Calia que tots els animals fugissin d'allà el més ràpid possible. En un principi, el cèrvol no els va creure, però quan va sentir els gossos com cridaven, va començar a córrer per marxar.

I llavors es va adonar de com n'eren de còmodes les seves cames. Al ser tan llargues i primes, li permetien donar salts molt llargs, i fugir d'on eren els gossos ràpidament. Mentre fugia, va pensar que mai més es queixaria de les seves cames llargues i primes, perquè ara li estaven salvant la vida.

Tan immers estava en aquests pensaments, que no es va adonar que tenia un arbre a davant. Va xocar contra l'arbre. Amb tan mala sort, que les banyes se li van quedar enganxades amb les branques, i no podia escapar-se.

Va pensar que no podria sortir mai més d'allà. Va pensar que el caçador el trobaria i el mataria. Però tots els animals del bosc el van ajudar a desenganxar-se de l'arbre. Tots els animals de qui s'havia rigut tota la vida perquè eren més lletjos que ell.

Al final, amb l'ajuda dels altres animals, va aconseguir salvar-se. Mai més es va riure dels altres animals perquè fossin més lletjos que ell. Mai més es va tornar a queixar de que les seves cames eren massa primes i llargues. I mai més va tornar a xulejar de lo maques que eren les seves banyes, perquè, al cap i a la fi, podien ser molt maques, però no li servien per sobreviure.