Brunyols

Amb la Setmana Santa arriben les tradicions a casa. Aquesta en concret, consisteix en tot un dia en què un grapat de dones (encara no entenc com no hi deixen entrar als homes, on està la igualtat de sexes?) es reuneixen en una casa per fer brunyols.

Sí, ja sé que "brunyol" està mal escrit. Però a casa sempre han estat brunyols, i si ho escrivís bé, doncs no seria el mateix.

En el nostre cas, ahir ens vam reunir 10 dones de la mateixa família de quatre generacions diferents. És clar que la representant de la generació més vella només hi era per l'experiència i per aportar les seves dots de comandament (o sigui, per mandar). I la representant de la generació més jove només hi era per fer merder, i que llavors valgués més la pena netejar (sobretot, a sa mare, que li va haver de netejar la roba). Així doncs, la feina es va acabar fent amb les 8 dones de les generacions intermitges.

És un dia on sents paraules que només sents un cop l'any (matafaluga, rasolis...), i fas coses que només fas un cop d'any (a no ser que siguis flaquer o t'agradi pastar-te el pa a tu mateix). És una tradició similar a la de matar el porc, però no sé perquè, quan matem el porc, deixen als homes de la família que treballin una mica (bé, tampoc no massa, no fos cas que es cansessin, pobrets!)

Jo no li veig massa la gràcia, a tanta dona tancada en una cuina. Bé, per aquest comentari ja us podeu imaginar que no ens vam pas trobar en un d'aquests pisos nous d'ara, en els que en una cuina no hi queben ni dues persones... Era una masia, perquè sinó, com coi cabrien 10 dones en una cuina? I la pregunta que tothom es fa: com coi pots posar 10 dones en una cuina durant tot un dia (vam començar a les 9 del matí i vam acabar a les 9 del vespre) sense que es barallin entre elles? Jo encara al.lucino de com no es van estirar els cabells unes a les altres...

Però jo vaig fugir :-) Vaig fer la feina que tradicionalment a casa han fet els homes (o sigui, el meu pare): cuidar de les criatures (un altre cop). Ja m'agrada, però vaig tornar a acabar morta. I és que els homes es van desentendre de tot (fins i tot de la mainada) i com que les dones tenien altres coses a fer, totes les criatures van anar a parar a les meves mans. Encara no sé com vaig sobreviure!

Total, que ara tenim uns quants kilos de brunyols. Uns brunyols que estan desitjosos de formar part del meu cul. I jo no vull que en formin part. Així que els estic repartint com molt bé puc. Perquè sinó me'ls menjaré tots jo... Així que si algú és capaç de trobar casa meva, que vingui, que com a regal tindrà una bosseta de brunyols. El meu cul us ho agrairà :-)