- Com t'ha anat?
- No massa bé.
- Què ha passat?
- Res.
- Hi has anat?
- Sí.
- I hi era?
- Sí.
- Li has dit alguna cosa?
- Hola.
- I prou?
- Tenia feina.
- No ha volgut parlar amb tu?
- Doncs no. Quan he arribat, estava treballant. S'ha aixecat i m'ha vingut a dir hola.
- S'ha aixecat a dir hola a l'altra gent?
- No.
- Doncs això està bé, no?
- Sí.
- I després?
- S'ha tornat a asseure. I s'ha posat a treballar. No ha tornat a aixecar el cap de la feina.
- No t'ha dit res més?
- No. Quan he marxat, li he dit adéu. M'ha dit adéu i això ha estat tot.
- Tornaràs a anar-hi?
- Ja saps que no puc.
- Sempre pot venir a veure't a tu quan treballes.
- No ho farà.
- I si ho fes?
- No ho farà.
- Però, en el cas de que ho fes, tu què faries?
- M'aixecaria i li diria hola.
- I després?
- Em posaria a treballar, no puc deixar la meva feina.
- Entenc. I no li diries res més?
- No. Esperaria a veure si puc acabar la feina. Si em posés a parlar, em distrauria i no faria la feina.
- Entenc. I quan se n'anés, què faries?
- Li diria adéu.
- Així, que quan arribés li diries hola, no?
- Sí.
- I llavors no diries res més, fent la feina ràpid, intentant acabar abans que se n'hagi d'anar, no?
- Sí.
- I quan se n'anés li diries adéu.
- Sí.
- I no et sona la història?
- Merda!
dimarts, 15 de març del 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada