dissabte, 12 de març de 2005

Sostens

Aquest matí ha tocat anar a comprar sostens. Tot un trauma. De veritat, només de pensar que m'he d'anar a comprar sostens ja m'entren tots els mals.

Fa un temps, vaig descobrir una dependenta d'una botiga que era una canya. Hi vaig anar amb un jersei ample. Patint, com sempre. Li vaig dir que volia uns sostens per mi. No em va preguntar ni la talla ni res, em va dir: "Aquests t'aniran bé, ja ho veuràs". Quan els treia de la capsa, jo pensava que no tenia raó... però quan me'ls va ensenyar, em van agradar. I quan me'ls vaig provar, vaig comprovar que m'havia donat exactament la talla que necessitava. Així que des de llavors, sempre que m'he hagut de comprar uns sostens, he anat a aquella botiga... fins avui! Es veu que la dona ja no treballa a la botiga. I ja he tornat a estar amb el problema de sempre.

L'entrada a la primera botiga ha estat triumfal. Li dic a la dependenta que vull uns sostens. I l'única cosa que se li acudeix de preguntar és: "Amb relleno o sense?" He estat a punt de dir-li que sí, que els volia amb relleno, a veure d'on coi treia uns sostens de la talla 100 amb relleno. Perquè jo no n'he vist mai. No vol dir que no existeixin, però diria que les persones que porten una talla 100 no tenen ganes de posar-s'hi relleno a sobre. Almenys, jo no. Jo sempre vaig amb reductor. I no tinc camises entallades, perquè o m'he de comprar una talla massa gran, o determinat botó no em corda. Així que no m'imagino jo què faria si portés relleno a sobre!

La cosa ha continuat com sempre. He visitat 5 botigues. I a tot arreu he tingut els mateixos problemes:

1. Quina talla fas? I jo aquí em quedo de tots colors... Que quina talla faig? Doncs ni idea. Una 95? O una 100? No ho sé. A les primeres botigues he començat diguent això. I al final, quan me n'he provat uns, he vist que feia una 100 (dada que deixo aquí apuntada pel pròxim cop que vagi a comprar uns sostens, que espero que sigui d'aquí a molt de temps). Així que quan he arribat a la tercera botiga i m'han preguntat quina talla feia, jo tota convençuda he dit: "Una 100". I llavors m'han preguntat que quina copa... He estat a punt de contestar-los que "Un whisky, gràcies, que és la única forma de suportar anar a comprar sostens". Però m'he controlat. Tot i així, apunto la dada pel pròxim cop: Copa C (vulgui dir el que vulgui dir això). Crec que ja no hi ha més mides a la talla. O sí? En fi, espero no comprovar-ho fins d'aquí a molt de temps.

2. Com els vols? I aquí ja ve el problema de sempre. Si la dependenta és un dona gran, et comença a treure sostens que no se'ls posaria ni ma mare. Si la dependenta és una noia jove, et comença a treure sostens que no aguanten res. I llavors els dius: "No, és que jo vull una cosa que aguanti... però que no sigui un armatoste com alguns sostens d'esport". I la dependenta espavilada de torn et diu: "És que si han d'aguantar, han de ser d'esport". I llavors deixes la botiga sense dir ni adéu, perquè ja saps que amb aquella no t'hi entendràs pas. O et treuen sostens amb aro. No n'he portat mai, i prefereixo més no provar-ho. Aquella cosa que en qualsevol moment pot sortir de dintre la roba... ui, no en tinc pas ganes.

Total, que al final he trobat uns sostens que m'anaven bé. De la meva talla. No eren armatostes. I aguantaven. Així que... m'hi he deixat el sou i me n'he comprat 5 d'iguals. Així almenys, tardaré 5 cops més a tornar-me a enfrentar a les dependentes per culpa dels sostens.