dilluns, 7 de març de 2005

Un matí qualsevol

Un matí qualsevol de principis dels anys 80. Són les 7 del matí. El llum de la seva habitació s'encén. Ella obre un ull. Obre l'altre ull. No pot ser que ja sigui l'hora d'aixecar-se.

Mira la persona que l'ha vingut a despertar. Ara ve el pitjor moment del dia: l'esmorzar. Ella mai té gana. Té molts problemes per menjar. Però la persona que l'ha vingut a despertar està decidida a fer-li menjar tot l'esmorzar.

La lluita per l'esmorzar dura 20 minuts. L'adult responsable ja n'està fins als nassos. I la nena no vol menjar. Avui tornarà a fer tard. Per què no vol menjar, la nena? Cal que cada matí la nena faci el mateix? Tampoc cal que escupi tot el que li poso a la boca.

Com cada dia, l'adult es cansa abans que la nena i la nena acaba sense menjar-se l'esmorzar. Bé, és igual. Té 5 minuts per vestir-la. És hivern. Així que li posa una capa de roba sobre una altra. Acaba amb uns guants i un gorro. Mira el rellotge. Ja va 5 minuts tard. Tornarà a arribar tard a la feina.

Obre la porta de casa. I quan ja està a punt de sortir, sent una veueta:

- Papa, tinc caca!

No pot ser! Cada matí el mateix. Ara sí que arribarem tard!