dissabte, 12 de març de 2005

Ja has acabat el puzzle?

- Veig que ja has acabat la catedral.
- Doncs sí.
- Has estat ràpida.
- Doncs sí.
- Que hi has passat molt de temps?
- Doncs sí.
- I per què? I ara no em tornis a contestar "Doncs sí", eh!
- Que per què? Doncs perquè tenia ganes de pensar.
- Penses massa.
- Ja ho sé.
- I en què pensaves?
- ...
- No m'ho vols dir?
- No és això. És que si t'ho dic, la conversa s'allargarà.
- M'és igual, parla.
- Bé, de fet el tema ja el saps.
- Ah! Ja veig... El tema dels dos nois altre cop, veritat?
- Això sembla.
- I de què va, ara?
- Creia que m'havia decidit.
- Només ho creies?
- Doncs sí.
- Ja hi tornem?
- Vale, m'havia decidit per un dels dos.
- I on és el problema?
- Doncs que ara no és per aquí.
- Ah!
- I tenia l'oportunitat de quedar amb l'altre.
- Entenc. I què vas decidir?
- Quedar amb l'altre.
- ...
- No dius res?
- No, jo sóc la teva consciència. No et puc dir res sobre això. Perquè a vegades em fas massa cas. Suposo que per això et dedicaves a fer puzzle, no?
- Això sembla.
- Però amb l'altre noi, el que és fora, no hi tens res, m'equivoco?
- No.
- Llavors?
- Llavors res.
- I què et diuen els teus amics?
- Que endavant amb l'altre.
- I el puzzle i tu, què heu decidit?
- Al final, no vam decidir res...
- No?
- Bé, sí que he decidit. Però no amb el puzzle.
- Ah! I amb què has decidit?
- M'ha decidit un escrit que he llegit aquest matí.
- Entenc.
- Creus que he fet ben fet?
- El temps ho dirà.