dijous, 10 de març de 2005

Susanna

Jo tenia 14 anys. La Susanna en tenia 16. Els nostres pares eren amics i anàvem de vacances junts, al mateix poble.

L'any anterior, la Susanna es va penjar d'un noi del poble. Va estar tot l'hivern parlant del mateix noi. Que si ell per aquí, que si ell per allà. I, la veritat, al seu voltant tots estàvem bastant farts del noi en qüestió.

I va arribar l'estiu. Vam tornar al poble. I la Susanna va anar als llocs on l'any anterior havia trobat aquell noi. I el va trobar.

No sé què em vaig perdre. No sé per què no hi era. Només sé que als dos dies de ser allà em van dir que estava amb un noi del poble.

Vaig pensar que estaria amb el noi amb el que ens havia martiritzat tot l'hivern. Però no ho era.

Vaig pensar que potser no hauria trobat el noi en qüestió. Però l'havia trobat.

Vaig pensar que potser el noi no li feia cas. Però el noi es va passar tot l'estiu intentant lligar amb ella.

No ho vaig entendre. Crec que tampoc li vaig arribar a preguntar mai.

Es va passar l'hivern següent martiritzant-nos amb el mateix noi. Amb el de sempre.


Avui m'he recordat de la història.

Segueixo sense entendre-ho.

Però me n'he recordat. I avui em sento una mica Susanna.