dijous, 3 de març de 2005

Cartes

Encara que sembli mentida, hi ha gent que encara s'envia cartes. Són gent estranya i cada cop n'hi ha menys. Però jo, com a bona estranya, també envio cartes. I en rebo.

Últimament no he estat massa pròdiga enviant cartes. I per això tampoc n'he rebut massa. Però m'agrada escriure'n. I, sobretot, m'agrada rebre'n.

Cada cop que reps una carta, t'entra una emoció diferent. De fora, totes són més o menys iguals. Però només de veure el sobre enmig de totes les altres cartes (digues-li factures) ja sé que la carta és per mi, i malgrat la meva miopia, de lluny i sense ulleres, puc dir gairebé amb un 100% d'encert de qui és la carta.

I obres la carta. Com que ja saps qui te l'escriu, ja t'esperes com serà de dintre. Hi ha gent que fa com jo, que escriu en un foli qualsevol. D'altres escriuen amb molts de colors. D'altres, amb papers que tenen dibuixets.

Algunes lletres són més fàcils de llegir d'altres. Però, per qui ha corregit algun cop algun examen, llegir qualsevol carta, que és una cosa que no es fa per força i que en principi es vol que el receptor l'entengui, doncs no és una cosa difícil de llegir.

A vegades hi ha regals. Alguna foto, alguna postal, algun dibuix. És igual. Una nota de color que t'alegra el dia.

Això sí, no m'agraden les exigències. Jo em prenc les coses amb calma i hi ha gent que no es pot esperar un mes o així a rebre resposta. D'altres et demanen fotos. O postals. O segells. Bé, si vull ja te n'enviaré. No cal que em vinguin amb exigències.

Avui he rebut dues cartes. Bé, de fet no les he rebut avui. Les vaig rebre ja fa dues setmanes o així. El meu pare les va treure de la bústia i se li van perdre per no sé on. Ara me les acaba de venir a portar, diguent que li sap greu.

Aquest cap de setmana tindré feina a contestar :-)