diumenge, 21 de desembre de 2008

2008

Aquest any acabarà de forma estranya, d'una manera que crec que no havia acabat mai. Des d'avui fins a finals d'any, els dies seran estranys, i és per això que vull fer aquest resum de l'any precisament avui. Avui que, potser, serà l'últim dia normal de l'any. O potser no.

L'únic que tinc clar és que aquest serà l'últim post de l'any. Els dies seran estranys, però jo també necessito prendre aire. Necessito... no sé el que necessito, però sí que sé el que no necessito. I també sé que no és un bon moment per fer aquest resum. Volia fer un resum només amb les coses bones de l'any, però... crec que avui no és un bon dia per això.

Crec que és bastant trist que em posi a fer el resum i, sense mirar els mesos, el que vaig escriure, el que se'm vingui al cap sigui el meu peu. Vaig començar l'any amb un peu que encara no estava bé, tot i que, pel que m'havien dit, ja ho hauria d'haver estat feia temps. I l'1 de gener, davant de la tele, veient el resum de les curses de Sant Silvestre del dia anterior, em vaig prometre a mi mateixa que aquest any sí, la correria.

Al meu peu li va costar molt de posar-se bé. Moltíssim. I no vaig tornar a córrer fins al setembre. Encara era a temps d'entrenar-me, però... una grip, o un costipat fort, o el que fos, em va allunyar de córrer durant més d'un mes. I ara he tornat, però... podria dir que em fa vergonya anar a córrer una cursa on hi va molt professional, i jo estic tan malament que no la puc córrer amb un mínim de garanties. I ara no sé què fer, perquè per fer-la amb molt de temps i arribar quan tothom ja s'hagi dutxat...

He arribat a pensar que hi ha alguna cosa, algun ens superior, que em diu que no corri. Primer, un cotxe per poc m'atropella. Després, vaig perdre les ganes de tot. Després, el peu. Cada cop que començo a córrer mitjanament... em passa alguna cosa! I, és clar, després d'uns mesos torna a començar, des del principi, des de tornar a agafar la forma, amb tot l'esforç que suposa.

També he deixat moltes coses inacabades. Per exemple, el puzzle. Des de la última foto que vaig penjar, gairebé no m'hi he posat. Continua un tros per fer-se, i em sap greu no poder-li regalar a ma mare per Reis. No és res més que una altra decepció a unir a les moltes que tinc sobre mi mateixa.

I si em concentro en les coses bones? Prometo, a partir d'aquí, escriure totes les coses bones que m'han passat aquest any!



D'acord, he aconseguit un dels meus propòsits. Bé, no l'he aconseguit encara, però l'aconseguiré. Em vaig proposar llegir 25 llibres, aquest any. Més o menys, un llibre cada 15 dies. Sense forçar. I tots els meus dalts i baixos... ho aconseguiré! És una mica una alegria, veure que com a mínim he aconseguit alguna cosa, encara que només sigui una cosa tan tonta com aquesta!

I a finals de gener vaig vèncer la por. Ostres! Per mi va ser molt important. Em va costar molt, pensava que no podria, però... ho vaig aconseguir. No sé d'on vaig treure les forces, però les vaig treure, i vaig vèncer la por!



Però, d'altra banda, també he après a estimar una cançó. De fet, ara m'encanta. O, almenys, una de les versions. M'encanta sentir-la per la radio!

Tot i que vaig conèixer la màgia. La màgia existeix. I, si existeix, es pot produir en qualsevol moment!

I he somiat. He somiat molt. I he buscat. Vaig començar l'any buscant a sota les tapes dels iogurts, intentant trobar-ne algun que no digués "segueixi buscant". No he trobat cap iogurt amb premi, però vaig trobar el que buscava. Encara que sembli una contradicció. O potser és que no parlava del mateix?

I, és clar, una de les millors coses de l'any va ser el 21 de març i el que va venir al darrere. Sí, no em vaig comprar el got de les seleccions catalanes, i ho hauria d'haver fet. Però... la veritat és que és un raig d'esperança. Un saber que sí, que hi ha algú a l'altra banda. I que no, que potser no sóc jo la culpable de tot, perquè hi ha algun cop en el que funciona. Buf... no volia dir-ho així! Però que m'alegro de que existís el 21 de març.

També vaig fer una cosa que tenia pendent: vaig anar a la fira medieval d'Hostalric i em vaig comprar un drac.









Al final et vaig trobar. Sí, et vaig trobar. I em vas demostrar que tot el que pensava de tu era mentida. Tot. I? Doncs que n'estic contenta, sí. No ets qui em pensava que eres, però estic contenta d'haver-ho descobert. M'ha costat uns quants anys, sí. Però hi he acabat arribant.

I sé que no és una bona cosa, però es va morir l'arbre.



I, un dia, no sé per què, una marieta groga em va fer riure.



I la Mama es va recuperar. Mig any després, encara continua de baixa, i encara continua recuperant-se. Però, tot i no dir-ho, tot i guardar-m'ho per mi (o no) va estar molt malament. Unes complicacions que van ser més que complicacions. I uns controls que, mig any després, encara li fan. Però es va recuperar, que és el que importa.

I... 30!

I un noi esquerrà em va vendre un juguet que encara no he fet servir gaire... però que sí que ha servit una mica, i va perfecte!

Cacau!

I vaig començar dos cursos. Dos! A la vegada! I després d'uns mesos, puc dir que estic contenta d'haver-ho fet. Un curs m'encanta, però tinc problemes amb una dona, que es passa el dia fent-me comentaris bordes. M'encanta el que faig, i tinc la sort de que em surt bé. Ella té la mala sort de fer-ho pitjor que jo, tot i fer 3 anys que ho fa. I crec que aquí és el problema, però... ostres! Jo no en tinc cap culpa de que ella sigui una negada! I jo m'ho passo molt bé!

A l'altre curs, però, encara m'ho passo millor. Sóc feliç i somric. I em faig amb la resta de la gent. I em socialitzo. I he descobert que em puc fer amb la gent, que potser no és que sigui jo, la que té problemes. O potser és que m'he trobat a gent semblant a mi. No en tinc ni idea.





S'acaba aquest 2008 i tinc un sol objectiu per aquest 2009 que ara arriba: ser millor persona. Tots hi sortirem guanyant.

4 comentaris:

Tirai ha dit...

Buf! I ara què comento jo? Un gran dia el 21!
Ànims, una abraçada i bon any! Segur que el 2009 serà un gran any! Aquest cop, sí1 :-)

Llum ha dit...

Gràcies, Tirai! Així ho espero!

Laia ha dit...

No... si vols córrer la carrera endavant, que segur que hi ha gent de tota mena!! És clar que hi ha els que van en plan professional, però aquests sempre hi són, no val comparar-s'hi! Si en tens ganes jo t'animo a fer-ho, només per a tu mateixa, com a repte personal :P

Carai... I aquell pseudohelicopter que et vaig regalar encara el tens per aquí?? Ara tinc més pràctica, i en vaig veure un de més maco... un dia potser m'animo a fer-lo... no, no... primer "l'altra cosa", t'ho prometo ;)

I malgrat els mals moments, això de vèncer la por i de trobar la màgia crec que són dos punts a favor dels groooossoos!!! :D

Endavant, i que tingus molta sort en tot! Coi, em fa ràbia que ara que podria llegir més sovint pleguis fins el 2009 però si ha de ser així no passa res... que tingus un molt bon any ^^ !!! Moltes abraçades!

Llum ha dit...

Laia, és que l'helicòpter em va fer moltíssima il.lusió!!!

La carrera? Buf, estic dubtant, perquè estic fatal de forma. Només he anat a córrer 3 cops ens els últims 2 mesos... ja et pots imaginar com estic! I a la sant Silvestre hi va gent normal?

Mmmm... pels dies "estranys" t'envio un mail...