dissabte, 16 d’agost del 2008

L'embruix dels esquerrans

Entro a la botiga. No vaig sola. M'acompanya el meu pare. Es queda mirant unes coses, fins que trobem el que volem.

Miro. Ai! Hi ha tots els models, excepte... excepte el que vull jo! Ja passa. És clar que, si no passés, no m'hagués adonat que en faltava un, perquè ja hauria vist el que jo volia.

Tres dependents. Sí, tots homes. Me'ls miro tots tres i crido al que em sembla que em caurà millor. És un noi jovenet, amb cara d'espantat, a qui sembla que no agrada parlar gaire amb la gent.

Em cau bé. Té alguna cosa que no li sé veure, però sé que té alguna cosa especial.

Li demano el juguetet exacte, li dic un tros del nom del model. Va a buscar la clau i el meu pare se'l mira amb cara d'"aquest no s'entera de res". Mira a dintre, i veu que no hi ha el meu model, el que vull jo.

Llavors anem al taulell, i em demana les dades per demanar el model. Jo només li he dit un tros, però ell sap el nom de tot el model, amb tres lletres que l'identifiquen, sense que jo els hi hagi dit i sense que ell les hagi mirat. Sap. Però com que jo sabia el que volia, no es volia fer el xulo.

Cada cop em cau millor.

I llavors agafa un boli per apuntar la referència. I, en aquell moment, me n'adono. Ja sé què té!

El noi és esquerrà. Sempre m'he preguntat què tenen els esquerrans que em fascina. No, no l'havia vist escriure res, i no l'havia vist fer res amb les mans. Simplement, donava voltes per la botiga i ja li he vist alguna cosa. Al veure que era esquerrà, ja he vist què tenia exactament.

Els esquerrans, en general, sempre tenen una cosa que em crida l'atenció, encara que no els vegi escriure. Són... no ho sé explicar. Tenen alguna cosa.

Com el noi d'avui.

Ja m'ha demanat el juguetet. Amb una mica de sort, la setmana que ve el tindré.

I, amb una mica de sort, el tindran un dia que l'aniré a buscar jo i em tornaré a trobar aquest esquerrà. Sempre m'agrada trobar-me esquerrans. Em fan sentir... bé, jo què sé. No ho sé explicar.

Crec que és que em tenen embruixada :-D

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Esquerrans, però esquerrans homes, no? Ho dic seriosament, els homes esquerrans tenen alguna cosa, però les dones, no.

Llum ha dit...

Doncs ara que ho dius... crec que tens raó! Les dones esquerranes no em diuen res! Vull dir que no sé, no tenen aquesta cosa especial que tenen els homes.

gatot ha dit...

catxis... també t'has adonat que jo ho sóc?
petons i llepades... a distància?

Llum ha dit...

Ets esquerrà, Gatot? No, crec que a través d'internet no arribo a percebre aquestes coses.

A distància? Jaja! Em sembla que saps prou bé que no visc pas gaire lluny. Com a mínim, a la mateixa província!