diumenge, 27 de gener de 2008

Vèncer la por

Ahir estava nerviosa. Sí, estava nerviosa. Però si estava nerviosa és perquè tenia por. Sí, tenia por. Moltíssima por.

Tenia por, perquè sabia que avui em trobaria en una situació. Tenia por perquè l'últim cop que m'hi vaig trobar em vaig bloquejar. I no hi ha res pitjor pel bloqueig que la por al bloqueig. Si tens por de bloquejar-te, el més normal és que t'acabis bloquejant.

No feia tant, del bloqueig. Va ser a mitjans de novembre. Ai, el blog em diu exactament quan va ser, però no tinc ganes d'enllaçar-ho.

La por m'envaïa. Estava morta de por. Per això estava tan nerviosa.

El matí ha començat fatal. Com ja m'esperava, m'havien posat pals a les rodes. Ja m'ho esperava, perquè qui ho havia de fer té aquest do (i no sé què li he fet perquè m'hagi agafat mania). Tenia la meva por davant dels nassos. Allà estava. I tota jo he començat a tenir por.

He tingut molta por. Moltíssima. Sobretot quan he vist que la història es repetia i que em tornaria a trobar en la mateixa situació. Tota jo he començat a tremolar de por. No, no em vull bloquejar. No, no em vull bloquejar. No, no em vull bloquejar...

I allà estava. En la mateixa situació que fa un parell de mesos. En la situació que més temia. En la situació que no em volia trobar. En la situació que em feia tanta por.

No sé d'on he tret les forces. Una mala llet m'ha sortit de dintre. M'he dit a mi mateixa que no podia ser. Jo havia de ser més forta que la por. Ho havia de poder superar.

Veia les cares al meu voltant. Les cares dels que sabien la història, ben serioses. Perquè sabien com va acabar l'última vegada. I les cares noves expectants, perquè no era una situació divertida, fins i tot si se li treu la por.

Però m'he dit a mi mateixa que ja sóc prou gran per aquestes coses. Tinc molta experiència. I no em tornaré a bloquejar.

Finalment, ho he aconseguit. I me n'he emportat l'ovació del matí :-)

- Com ens has fet patir!
- Ets la meva ídol!
- Ostres, és que jo ho he vist i...

I jo estic feliç. M'alegro que m'hagin posat els pals a les rodes. M'alegro haver vist un nen molt mal educat, que no tenia ganes de veure. I me n'alegro per tot plegat. Perquè per mi hagués sigut molt senzill no plantar cara a la por. Hagués sigut molt senzill. Senzillíssim.

Però si no li hagués plantat cara, ara seguiria tenint aquella espina clavada a dintre. Aquella espina de la por. Aquell neguit de pensar que em bloquejo.

Una de les millors sensacions d'aquest món és, sense cap mena de dubte, plantar cara a la por. Posar-s'hi al davant i vèncer-la. Com la gent valenta. O com els que no tenen més remei que posar-se davant de la situació i vèncer-la.

PD: Nou, que me'l deixava!!! :-)

10 comentaris:

Tirai ha dit...

Ei! Això és genial,noia! :-)

XeXu ha dit...

Ara toca felicitar-te, vèncer la por no és gens fàcil, així que aquesta ovació te la mereixis segur. Ets una màquina.

Laia ha dit...

Oleeeeeeeeeee!! Has vist com li pots donar la volta a la truita traient tot allò que duus a dins?? Fa uns dies deies que no eres valenta i mira't ara... La por només pot ser vençuda des de la valentia, precisament perquè són oposades. I tu ho has aconseguit!!

MOLTES FELICITAAAATTTS!!

zel ha dit...

Diga.li que sí, la valentia és el camí, tens poder sobre la por, què més vols? És que la por fa mal, paralitza i si ets capaç de guanyar-la, has guanyat la pitjor de les batalles!!!!

Petons, valenta!!!!

Maria ha dit...

Saber vèncer la por et magnifíca,la por ens paralitza i no ens deixa tirar avant, quan pots vencer-la et sents la millor. Felicitats

mossèn ha dit...

bo, molt bo, boníssim !!! ... salut

annatarambana ha dit...

Ets molt valenta! La valentia no existeix sense una por a superar, no?

Molt bé! :)

Llum ha dit...

Moltes gràcies a tots. Em perdonareu que avui no us contesti un per un, però és que us diria més o menys el mateix a tots.

Tampoc és que sigui molt valenta. M'hi he trobat al mig i... doncs que m'hi he hagut d'enfrontar per força. Però he vençut, que és el més important!!! :-)

iruNa ha dit...

Ostres Llum, moltíssimes felicitats!!! Arribo una mica tard però tenia ganes de dir-te que estic molt orgullosa de tu i del que has fet. Fer front a la por és una des les coses més difícils que hi ha a la vida... i aconseguir-ho és la gratificació més gran que pot existir! Estigues feliç i contenta de tu mateixa!!
una abraçada!

Llum ha dit...

Gràcies, iruNa.