dissabte, 13 de desembre de 2008

Me'n vaig a estudiar...

Que cadascú és com és, ja ho hauríem de tenir clar. I jo, que fa uns quants dies que no sé com m'ho faig, però només faig que sentir i llegir coses que no hauria d'haver sentit o llegit, he hagut de fer un esforç considerable per repetir-m'ho a mi mateixa, per dir-me que jo sóc com sóc, que sempre ho he sigut, i que no per això he de ser millor o pitjor (sobretot pitjor) que un altre.

No, jo no sóc divertida. Mai he volgut ser-ho. O sí? No, no sóc una persona del que la gent considera divertida. Però... això no vol dir que no em sàpiga divertir. Vol dir que no em sé divertir de la manera que es diverteix l'altra gent. O, d'alguna altra manera, que el que diverteix a l'altra gent, a mi m'avorreix. Vol dir que no em diverteixen les coses que representen que m'han de divertir. Per què? Qui ho ha dit? Diverteixen a tothom? O hi ha molta gent que fa veure que es diverteix amb aquestes coses, per no ser un bitxo raro? Per no ser titllat de raro? D'avorrit? Per no quedar-se en un racó?

Jo em sé divertir. Però la meva forma de divertir-me no inclou l'alcohol. Almenys a dintre del meu cos. Els altres que facin el que els doni la real gana.

Qui no s'ha divertit mai jugant a l'Uno? Jo sí. A l'Uno, o a qualsevol joc de cartes. Un dia, al tren, hi havia dues noies que jugaven a cartes. I ho feien amb unes poques ganes, amb un avorriment...

No, no sóc una persona divertida. Però hi ha determinada gent que em coneix. Em coneix com "l'explicadora d'acudits". Sí, això. Jo sempre callo. Mai em faig veure. I no deixo que els altres em mirin. Però quan agafo confiança, i hi ha l'ambient correcte... vaja, que és difícil fer-me parar.

Ein? Que qui és la noia del paràgraf anterior? Sí, sóc jo, i no m'estic venent. Simplement, explico un fet. Un fet que segurament moltes persones com jo hem viscut.

Que jo no parli no vol dir que tingui opinió.

Que no em begui una ampolla del que sigui no vol dir que no em sàpiga divertir.

I unes quantes més que no penso posar.

Ara me'n vaig a estudiar. Sí, a estudiar. Un dissabte a la tarda. Per una cosa que mai em donarà de menjar. Un hobby. Un hobby al que hi he dedicat moltes hores a la meva vida. Però sí, vaig a estudiar. I, estudiant, m'ho passaré molt bé. Em divertiré molt.

Tot i que, potser, el que passa és que, com que no em sé divertir, qualsevol cosa em sembla divertida...

Per cert, algú s'ha adonat que a partir d'ara tots els meus blogs, antics i nous, són aquí mateix? (ha sigut divertit posar-los tots aquí... :-D)

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Primer de tot, dir que justament abans de llegir el post m'he adonat d'això que dius de la reunificació de tots els teus blogs, perquè buscava un post al qual vull fer referència, si m'ho permets. Casualitats, almenys ja saps que no ha passat desapercebut per algú.

I referent al post, a mi m'agrada sortir a fer una cervesa amb els amics, i per exemple, com ahir mateix, fer unes partides al billar i uns dards. Això per a alguns és un avorriment i necessiten més canya. Per mi, és tot el que vull i necessito per una nit rodona entre amics. Això de divertir-se és molt relatiu, i ningú pot dir que un altre no se sap divertir. No coincidir no vol dir que l'altre no tingui raó també.

Ah, i a mi m'encanta jugar a l'UNO, m'ho passo teta amb aquest joc, i molts altres, i un vespre invertit en jugar a aquestes coses, és un bon vespre. Això sí, si va acompanyat d'un martini amb gel (o dos o tres), tampoc no passa res, no és incompatible, no?

Llum ha dit...

El post dels llibres? Sí, endavant (el comptador m'ho ha xivat...) No sé de què vols parlar, però fes-lo servir, si vols. Ara penso que la classificació no és massa bona, però en fi... Ah! I aquest any estic al segon grup :-P

I això, que simplement és el que volia dir jo. Ah! I el martini no és incompatible amb res, sempre i quan jo no n'hagi de beure i a ningú li importi que jo no en begui.

Tirai ha dit...

Com ho has fet per posar tots els posts juntets? Clar que jo tinc el problema que el primer era a Blocat i això segur que ho complica.
Saps? No hi he jugat mai a l'UNO, de debò.
Ja sé no és el tema central del post això, però no estic gaire inspirada i no sé què dir. Bé, sí. No m'agrada la gent "divertida". Suposo que saps què vull dir. No m'agraden les reines de les festes. La gent divertida poden arribar a ser molt avorrits quan la cosa no és només d'una nit.

Llum ha dit...

Gràcies, Tirai. Avui estic bastant enfadada amb el món, i els putos cabells que ja no se m'aguanten darrere de l'orella em posen dels nervis. No penso tornar a aquella perruqueria, per més que ma mare fa 40 anys que hi va! També li vaig dir que volia les metxes fosques i semblo una sueca. La mare que la va parir!

Però continuo fent coses d'aquestes. N'he fet unes quantes, i més que en seguiré fent.

Això del blog, em sembla que només funciona per blogger. Has d'anar a "configuració" de l'antic blog i clicar "Exporta el bloc". Triga una estoneta... Després has d'anar al blog nou i posar "Importa el bloc". Triga una estoneta més. Però funciona! :-D

Jo tampoc estic gaire inspirada, Tirai, i hi ha un parell de posts teus que voldria comentar, però tampoc sé què dir. A mi tampoc m'agrada la gent divertida. Però és allò que déiem, de que quan algú no et cau bé, i tota la resta, no fa mal que et tingui pel que sigui. Però quan és algú que sí que t'importa, i amb qui creies que tenies una bona relació... en fi.