diumenge, 8 de juny de 2008

L'arbre

Estem al jardí amb la meva mare. Ella intenta fer un forat. Li dic que ja ho faré jo. No té els braços com per agafar un tràmec i posar-se a fer un forat. A mi també em costa. Està a ple Sol, la terra està molt dura, i està plena de pedres.

Una mica més enllà, un arbre. Un arbre que em va regalar una de les meves ties quan vaig fer 26 anys, i que havia estat plantat, però amb les obres va anar a parar a un test. I ara, tot i no estar acabades les obres, el replantem. Jo faig forat, ma mare m'ajuda. O era al revés?

I, de cop, no sé si pel Sol o pels efectes d'haver dormit poc, veig una imatge. Sortim de dintre de casa. Porto una nena petita de la mà. És molt blanca de pell, però té les galtes ben vermelles. És rosseta i porta un parell de cuetes i va vestida de vermell. Té un parell d'anys, com a molt, tres. Passem pel caminet que tot just fa un mes que està fet, i la resta ja està tot arreglat. Al final, hi ha l'arbre.

I em veig a mi mateixa dient-li:

- Mira, Laia, aquest arbre el vam plantar entre la iaia i jo.

8 comentaris:

Tirai ha dit...

Com t'ho he de dir?? Hi ha substàncies que millor no prendre-les en dejú! :p

Llum ha dit...

Jajaja! Ahir em deurien posar alguna cosa a la coca-cola :-D

Laia ha dit...

Ja miro, ja miro, però no el veig!! :P

Que bonic és plantar arbres... jo el meu pi el veig taaaaaan maco!! M'encanta mirar-lo!

zel ha dit...

Jo si l'he vist, hi ha moments que ens porten al flaix d'anys enrere...i les olors i ajuden molt! Petonets!

Jansy ha dit...

M'ha agradat molt aquest post. És bo somriure de tant en tant, i també és bo somniar com ho has fet tu.

XeXu ha dit...

Oh, em quedo sense paraules. Has vist el futur? T'imagines així? És una imatge preciosa, de pel·lícula. Espero que s'acabi fent realitat.

gripaublau ha dit...

M'agrada. Trobo que és una visió molt bonica. I em sembla un bon auguri.

Llum ha dit...

:-D Laia! Mira, Laia no és un nom d'aquells que penses que puguis posar a una filla (vull dir, jo), però a la imatge, a la nena li deia Laia. I sí, m'encanta plantar arbres. Hauries de veure el meu cirerer. Fa unes cireres que... :-D

zel, i hi ha olors que et portin al futur? :-P

Gràcies, Jansy. M'agrada somiar, però crec que mai havia vist una imatge tan nítida estant desperta.

XeXu, tan de bo tinguis raó i aquest sigui el meu futur :-D

Gràcies, gripaublau. A mi també m'agradaria que el futur m'hagués visitat en forma de visió.