Definitivament, pizza

Són gairebé les 7. I aquest és el 21è post que escric aquí. Crec que amb 21 n'hi ha prou...

La millor pizza que he menjat aquí va ser la que vaig menjar per sopar en una pizzeria d'un lloc poc turístic (el poble sense taxis).

He menjat pasta 3 dies, i crec que jo sóc de pizza. Em fa vergonya reconéixer-ho, però la pasta que he menjat aquí és com la pasta bona de casa. No puc dir el mateix de les pizzes, que la pizza aquí és molt més bona (i ja de per si m'agrada més).

Crec que si algun dia he d'emigrar de Catalunya, vull venir a viure aquí. En algun lloc com el poble dels primers dies, on em sentia com a casa. O potser una mica més al nord. Potser a la ciutat que tinc pendent?

I, definitivament, menjant pizza.

Crec que en els 3 dies que porto aquí, he caminat més de 100 Km. No és tant, si es compta. Així que em mereixia l'esmorzar (el pitjor menjar del dia), un gelat a mig matí (jo, que sóc molt original, sempre de llimona, i petits). La pizza del dinar. El gelat de mitja tarda. I la pizza o la pasta del sopar. Crec que podria passar-me la vida menjant així.

Però ara, a fer la maleta. A veure si no em passo de pes. I esmorzar. I el gelat de mig matí. I per dinar, una pizza al lloc on he menjat la millor pizza en aquesta ciutat. I després, maleta i... aeroport. Podré menjar una última pizza, a l'aeroport?