Vull que em parlin en italià, coi! Em vaig passar dos dies sentint gent parlar en italià i... vull que em parlin en italià. Però tothom s'entesta a parlar-me en castellà o anglès.
Ahir per sopar vaig menjar una pizza que no era gaire bona. La del dinar d'avui estava boníssima. Però ja hi hem sigut. El del bar volia parlar en anglès. Ell tenia problemes per parlar-lo i li he dit que em parlés en italià, però ni cas.
A la primera farmàcia he fet un esforç d'inventiva i he demanat "protezione solare". Tampoc m'he equivocat de tant. Quan m'ha demanat quina, li he dit "alta", que és el que posa al pot. Però... ah! Quan m'ha dit quant valia, em deixa anar: "eight euros and no sé quants cents". Toca't els nassos! Si els números els entenc perfectament!
La situació surrealista ha arribat a la sortida d'una botiga. Una dona demanava informació en castellà i el botiguer contestava en italià. No s'entenien i jo al.lucinava que no ho fessin. Així que he agafat i he traduit de l'italià al castellà per la dona. Al final, hem acabat amb la dona fent la pregunta en castellà, jo traduint a l'anglès, el botiguer contestant en italià, i jo tornant a traduir al castellà.
La situació divertida ha arribat en una plaça. Estava jo caminant, quan de cop un home que es deuria pensar que portava a la dona al cantó, em deixa anar:
- Margarita, quant deuen valer aquests calendaris?
I jo, que no sé si sóc torrecollons o vull ajudar, li deixo anar:
- Quatre euros, ho posa allà dalt.
La cara de l'home ha sigut tot un poema.
dimecres, 3 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la
4 comentaris:
molto bene questo calendario. Beh, che la lingua ci sono anche in corso nella nostra casa, sembra che la gente può essere compresa solo in inglese ... o in spagnolo.
Cortesia del Google Translate ;)
Pobre home, es deu haver quedat de pasta de moniato! Jajajaja
A nosaltres ens va passar a Carcassone fa cosa d'un mes. El meu farncés és limitadíssim, però prou per entendre'm en un resaturant i coses d'aquestes. No hi havia manera: en algun lloc es va doanr la situació surrelaista que el cambrer paralva en espanyol i jo segui intentant comunicar-me en francés!
Però bé, nosaltres fem el mateix aquí: de seguida passem al castellà o a l'anglès si es tracta d'un turista!
NO A LA SUBMISSIÓ LINGÜSÍSTICA!
Hahaha, a mi em va passar fa un temps per aquí. Vaig sentir uns catalans pel carrer i tot d'una em pregunten: "perdona, ¿sabes dónde está...? i jo que els hi dic: "seguiu cap allà i hi arribeu de seguida". Encara m'hi peto de la cara que van posar.
:-D Carquinyol, m'has fet riure, i això no és gens fàcil, avui!
Sí, Anna, va fer una cara! :-D Tot i que tens raó: a mi em costa molt poc passar-me a alguna altra llengua :-(
Jaja, gripaublau, devia ser la mateixa cara que va posar aquell home!
Publica un comentari a l'entrada